El sis d’octubre de 1934 va tenir lloc la darrera proclamació, de moment, de l’Estat català. La va fer el president Lluís Companys i ho va fer dins emmarcant-la dins d’una suposada República Federal Espanyola. Era el punt culminant del moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà. El novembre de 1933 guanyaven les eleccions estatals la coalició del Partit Radical Republicà d’Alejandro Lerroux i la CEDA de José Maria Gil Robles. Començava l’anomenat Bienni negre. Al cap de cinc mesos, el Parlament català aprovava una moderada llei de Contractes de Conreu que obtingué la immediata oposició de la Lliga Regionalista i dels grans propietaris, els quals, amb l’ajut del govern central, n’aconseguiren l’anul.lació. S’obria així una greu crisi política entre Madrid i Barcelona. El 2 d’octubre, amb la caiguda del govern espanyol de Ricardo Samper, Lerroux forma un govern només amb ministres de la CEDA, cosa que provoca una vaga general a tot l’estat, que seria convocada a Catalunya el dia 5, però sense el recolzament de la CNT, cosa que fa que no s’assoleixi l’èxit desitjat. Tot i la calma i la dissolució, durant la tarda del 6, de les mobilitzacions, a les vuit del vespre, Lluís Companys apareix al balcó de la Generalitat acompanyat dels consellers i proclama l’Estat Català. En acabar el discurs, Companys comunica al cap de les tropes a Catalunya, el general Batet, que es posés a les seves ordres, però Batet parla amb Madrid i proclama l’estat de guerra.
Finalment, i després que l’exèrcit es mobilitzés per la ciutat i edificis institucionals, Companys comunica a Batet la seva rendició. Les tropes entren al Palau de la Generalitat i detenen el president i els diputats Tarradellas, Xirau, Casanellas, Ruiz i Ponsetí, així com al president del Parlament, Joan Casanovas. A l’Ajuntament també detenen Carles Pi i Sunyer i els regidors d’ERC que li feien costat. Tots els presos foren portats al vaixell Uruguay, ancorat al port de Barcelona i reconvertit en presó. L’Estatut d’Autonomia fou suspès i el govern de Catalunya i molts altres ciutadans, empresonats i condemnats a llargues penes. El febrer de 1936, unes eleccions generals treurien de presidi el Govern de Catalunya i la Generalitat reprengué les seves funcions. Al cap de cinc mesos, però, esclataria la guerra civil.