El Gran i General Consell de Mallorca, actuant com a màxim òrgan de govern de l’illa, va designar uns emissaris per viatjar als regnes peninsulars a intervenir en la qüestió successòria plantejada el 1410 arran de la mort sense descendència legítima del rei Martí l’Humà. Ara bé, tant els parlamentaris catalans, reunits primer a Barcelona i, després, a Tortosa, com els participants en el parlament aragonès d’Alcanyís, reunit el 1411 pels partidaris de Ferran d’Antequera, es negaren a tenir en compte els diputats mallorquins en les seves discussions.
No consideraven pas Mallorca un regne independent dins de la Corona -tal com ho eren Aragó, Catalunya i València-, sinó com una part de Catalunya, a la qual l'illa s'havia reintegrat després que, el 1343, mitjançant una sentència judicial, Pere el Cerimoniós hagués desposseït dels seus regnes el rei Jaume III de Mallorques, posant fi així al Regne de Mallorques independent creat arran de les disposicions testamentàries de Jaume I, mort el 1276. Per això, Mallorca no va aconseguir tenir una representació pròpia en la reunió dels compromissaris de Casp. Tot i així, els mallorquins acataren com a rei el príncep Ferran d'Antequera, proclamat a Casp el 1412.
Mallorca, doncs, es trobà en la mateixa situació que els regnes de Sicília i Sardenya, l'opinió dels dirigents dels quals tampoc no fou pas consultada en tota la crisi successòria catalano-aragonesa.
Per saber-ne més: Salrach, Josep Mª; Duran, Eulàlia Història dels Països Catalans. Des dels orígens fins 1714. Barcelona, EDHSA, 1980 Xavier Deulonder / Amb la col·laboració de Tribuna Catalana i ACCAT
