La figura i obra de Josep Benet és glossada a la portada de Serra d'Or, la revista on ell mateix hi va tenir un paper rellevant per convertir-la en revista unitària de cultura durant el franquisme. Destaca sobretot els "records" d'Albert Manent sobre el polític, historiador i "guerriller". Manent repassà les seves relacions amb Benet durant la clandestinitat, repassant les seves facetes d'ideòleg, organitzador i agitador.

"Idealisme i pragmatisme eren en Benet les dues cares de la mateixa moneda" escriu Manent. I no és per més si tenim en compte que era algú que defensava la "llibertat total de Catalunya" en ple franquisme i que tan es trobava a Madrid fent d'enllaç per tal d'estendre la vaga d'usuaris de tramvies el 1957 com coordinant des d'Òmnium la campanya de català a l'escola o preparant la famosa entrevista de l'abat Escarré a Le Monde. 

Manent també recorda especialment la seva faceta d'editor -segurament una de les menys esmentades- quan amb diners de Jordi pujol, Josep Maria Vilaseca i altres, va fundar les Edicions Catalanes de París, des d'on es van difondre textos tan fonamentals com Catalunya sota el règim franquista. Informe sobre la persecució de la llengua i la cultura de Catalunya pel règim del general Franco, escrit pel mateix Benet.