Barcelona va tenir el privilegi de ser la primera capital europea no saquejada després d’haver estat presa per un exèrcit enemic; aleshores, el saqueig de ciutats conquerides era encara una pràctica legal i, fins i tot, codificada. Tanmateix, la repressió va acarnissar-se sobre Barcelona; gran part del barri de la Ribera, un dels més poblats, fou enderrocat sense cap indemnització per als seus habitants –unes 4.000 persones-. En total foren destruïts mil dos-cents edificis, entre els quals els convents de Sant Agustí i Santa Clara. Sobre el barri derruït va alçar-s’hi la fortalesa i presó de la Ciutadella, dissenyada per l’enginyer Prosper Verboom amb el fi no pas de defensar la ciutat sinó de controlar-la. Gràcies a mobilitzacions forçoses tant per a l’enderroc de la Ribera com per a la construcció de la fortalesa, la Ciutadella va començar a construir-se el 1716 i va poder entrar en funcionament el 1719, tot i que no va acabar de quedar conclosa fins 1750. Per tal d’encabir-hi la gent expulsada de la Ribera, el 1719, Prosper Verboom va dissenyar un nou barri a prop de la costa, que seria l’actual Barceloneta; ara bé, el barri no va començar a edificar-se fins 1753.
Fins al seu enderroc, esdevingut arran de la revolució de setembre de 1868, en què fou destronada Isabel II (1833-1868) la Ciutadella fou odiada pels barcelonins, que sempre la veieren com un símbol d’opressió. Al lloc de la Ciutadella, s’hi va construir l’actual parc que en porta el nom.