El 1452 fou creat el Sindicat dels Tres Estaments i Poble de Barcelona, que agrupava mercaders, artistes i artesans sota la direcció de la Busca, facció contraposada a la Biga, agrupació dels ciutadans honrats (el patriciat urbà) i dels mercaders més rics. Els ciutadans, arran de la crisi, havien invertit els seus capitals no pas en negocis sinó en activitats rendístiques i especulatives com ara la compra de censals. Els mercaders rics es dedicaven a la importació d’espècies i productes exòtics de l’Orient així com de teixits rics de Flandes i d’Itàlia, com també especulaven amb gra en època de carestia. L’objectiu de la Biga era mantenir les rendes i el valor de la moneda. La Busca va agrupar mercaders exportadors, artistes i menestrals dels gremis més importants, així com va aconseguir el suport del poble menut. La Busca representava els interessos de la producció industrial, el tèxtil principalment, i el comerç d’exportació. La seva preocupació era la crisi de la indústria nacional.
El 1450 el rebuig a una proposta de devaluació monetària uní mercaders i artistes i el poble menut contra els ciutadans honrats. La Busca va proposar un programa polític basat en la devaluació de la moneda, el proteccionisme econòmic i el sanejament de les finances municipals. Així s’arribà al cop d’estat municipal de 1453 en què, per ordre del rei Alfons el Magnànim, el governador Galceran suspengué les eleccions municipals i nomenà un Consell de Cent controlat pels buscaires.