Sunyer II i Delà, cosins germans de Guifré el Pilós, investits comtes d’Empúries per Carles el Calb el 862, van donar suport a Esclua, consagrat il•legítimament bisbe d’Urgell el 886 i que, havent-se proclamat metropolità, va nomenar un bisbe de Girona favorable als comtes emporitans, així com prometé restaurar l’antic bisbat d’Empúries, existent abans de la invasió sarraïna. Això va enfrontar Guifré el Pilós, comte d’Urgell, Cerdanya, Barcelona, Girona i Osona, amb Sunyer II i Delà que arribaren a ocupar el comtat de Girona, confiant que el rei franc els el concediria. El conflicte eclesiàstic va resoldre’s amb els sínodes de Port (890) i Urgell (892) en què Esclua fou destituït i les diòcesis restituïdes als seus legítims titulars.
El 895, moriren sense descendència Delà i Miró el Vell. Llavors, Sunyer II va pactar amb el seu cosí Guifré el Pilós, germà de Miró, el repartiment dels honors del comte difunt; Guifré va adquirir el Vallespir, annexat a Besalú, i el Conflent; mentre que el Rosselló fou per a Sunyer II. I així va formar-se el nucli comtal Empúries-Rosselló que, a la seva mort (915) Sunyer va deixar als seus dos fills Gausbert i Benció en cogovern.
Durant els segles IX i X, Empúries i Rosselló hagueren de defensar-se contra atacs marítims de pirates àrabs o normands; els comtes van haver de bastir una flota amb missions no sols defensives, sinó també d’atac, com ara l’expedició dirigida per Sunyer II contra Almeria el 891.
