El comtat de Ribagorça, la jurisdicció senyorial més important del regne d’Aragó, es regia com una mena de república amb un consell general de procuradors dels pobles que es reunia a la capital, Benavarri; malgrat tot, des de 1554, els habitants del comtat volien alliberar-se de la jurisdicció del comte i passar a domini reial. El comtat es trobava dins de la diòcesi de Lleida; tanmateix, el 1571, la creació, a instàncies de Felip II, del nou bisbat de Barbastre, amb territoris dependents fins aleshores d’Osca i Lleida, deixà la part occidental del comtat sota la nova seu de Barbastre. El conflicte entre els habitants de Ribagorça i el comte, Ferran d’Aragó, dugué a l’esclat d’una revolta; per raons d’enemistat familiar, el comte de Chinchón, virrei d’Aragó, es posà contra el comte de Ribagorça; el virrei comptà amb l’aliança del Minyó de Montellà, així com el comte de Ribagorça aconseguí els serveis de Luprecio de Latràs, un bandoler del Bearn (Occitània) implicat en la lluita dels muntanyencs contra els moriscos de la vall de l’Ebre. El 1587, el comte de Ribagorça va aconseguir prendre Benavarri i fer executar el capitost de la revolta. Ara bé, el 1591, el comtat passà a domini reial arran de la implicació del comte en l’episodi de les alteracions d’Aragó: la revolta dirigida per l’ex-conseller de la cort Antonio Pérez, qui, amb un exèrcit que havia reclutat en terres franceses, es proposava d’envair Aragó i convertir-lo en una mena de república sota protecció francesa.
