El 1401, el Consell de Cent va decidir refondre els diferents hospitals de Barcelona en un de nou, que s’hauria de construir al solar de l’antic Hospital d’en Colom, fundat el 1219, terreny situat entre els dos camins del Llobregat (els actuals carrers del Carme i de l’Hospital) abans de la seva confluència en el Pedró. El papa Benet XIII concedí la butlla de fundació, i el rei Martí l’Humà presidí la cerimònia d’inici de les obres.
L’edifici, format per quatre ales al voltant d’un pati o claustre, obra de Guillem Abiell, constituí un dels més importants exemples del gòtic civil català; el 1444, hi fou edificada una nova església, i el 1509 les naus de ponent. Entre 1629 i 1680, es va construir l’edifici barroc de la Casa de la Convalescència, el primer centre de rehabilitació de Catalunya, davant del qual el 1760 es construí el Col·legi de Cirurgia de Barcelona.
L’Hospital de la Santa Creu, que al segle XVI disposava d’unes quatre-centes places, funcionà com a hospital general de Barcelona fins que, el 1911, l’Hospital es féu càrrec del nou Hospital de Sant Pau cap a on, progressivament, s’hi van anar traslladant els serveis. El 1921, l’Ajuntament comprà l’edifici i, posteriorment, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) s’establí a l’antiga Casa de Convalescència; la Biblioteca de Catalunya, constituïda amb el fons bibliogràfic i documental de l’IEC, fou instal·lada a l’edifici gòtic de l’antic hospital; al costat del claustre s’hi establí l’Escola Massa de belles arts.
Per saber-ne més: Carbonell, Eduard; Cirici, Alexandre; Gumí, Jordi: Grans monuments romànics i gòtics: de Sant Pere de Rodes a la Catedral de Mallorca. Barcelona, Edicions 62, 1977 Xavier Deulonder / historiacatalunya@accat.org
Amb la col·laboració de Tribuna Catalana i ACCAT
