Sunyer II, investit comte d’Empúries el 862 per Carles el Calb, el 895 heretà el Rosselló del seu cosí Miró el Vell. A la seva mort (915), Sunyer II deixà els comtats en cogovern als seus fills Benció (915-916), mort sense descendents, i Gausbert (915-931). Per defensar-se dels atacs de pirates normands i sarraïns, els comtes d’Empúries hagueren de bastir una flota, amb la qual, el 891, Sunyer II atacà Almeria, i Gausbert obtingué repetides victòries. Malgrat això, a causa de la inseguretat produïda pels atacs marítims, el comte Gausfred I (931-991) va decidir traslladar la capital d’Empúries –l’actual nucli de Sant Martí d’Empúries, inclòs avui dia al municipi de l’Escala- a Castelló d’Empúries, més cap a l’interior. Malgrat que Gausfred I deixà els seus dominis en cogovern indivís als seus fills, aquests, es repartiren el territori: Hug I fou comte d’Empúries (991-1040) i Guislabert va ser-ho de Rosselló (991-1014). El 1014, Hug I intentà prendre el Rosselló al seu nebot Gausfred II (1014-1074), menor d’edat, però hagué de desistir davant de l’oposició del comte Bernat Tallaferro de Besalú i del seu germà l’abat Oliba. I així va consolidar-se una dinastia rossellonesa independent de l’emporitana.
