En el repartiment de l’herència, Miró, fill de Guifré el Pilós, obtingué els comtats de Cerdanya, Berga i Conflent; posteriorment, prengué Besalú i Ripoll arrabassats al seu germà Sunyer de Barcelona. Mort Miró (927), el seu primogènit Sunifred (927-965) governà Cerdanya en col·laboració amb el seu germà Oliba Cabreta, Guifré II (927-957) fou comte de Besalú i Miró Bonfill va fer-se clergue. Quan Guifré II fou assassinat arran d’una revolta nobiliar a Besalú (957), els altres tres germans n’assumiren el govern, mantenint sempre una idea de cogovern indivís i solidari. A la mort de Sunifred, probablement solter, el seu germà Oliba Cabreta, comte de Cerdanya (927-988), esdevingut ara cap del llinatge, encomanà Besalú a Miró Bonfill (965-984), que governà aquest comtat, fins i tot després d’haver esdevingut bisbe de Girona el 971. El 988, Oliba Cabreta, el darrer germà supervivent, es féu monjo a Montecassino, i els comtats se’ls repartiren els seus fills Oliba –Ripoll i Berga-, Guifré II –Cerdanya i Conflent- i Bernat Tallaferro –Besalú-. El 1002, Oliba és retirà com a monjo a Ripoll; llavors, el comtat de Ripoll passà a Bernat Tallaferro, iniciador de la dinastia que regnà a Besalú durant el segle XI, i Berga a Guifré II, de Cerdanya. Per saber-ne més: Sobrequés, Santiago: Els barons de Catalunya. Barcelona, Edicions Vicens Vives, 1980. (Biografies Catalanes, 3).
