Carles II va morir l’1 de novembre de 1700; aleshores, en execució del seu testament, Felip d’Anjou, amb el suport del seu avi, Lluís XIV, va ser proclamat rei de Castella –Felip V- a Madrid, el 18 de febrer de 1701; poc després, Felip d’Anjou anà a Barcelona on jurà les constitucions de Catalunya i hi fou proclamat rei d’Aragó –Felip IV-; mentre celebrava corts de Catalunya, Felip V es casà a Figueres amb Maria Lluïsa de Savoia (2 de novembre de 1701). Entre el 12 d’octubre de 1701 i el 14 de gener de 1702, Felip V féu corts de Catalunya a Barcelona; s’hi aprovaren constitucions molt favorables a Catalunya: permís de negociar amb Amèrica via Sevilla, concessió d’un port franc a Barcelona (un projecte propugnat per l’austracista Narcís Feliu de la Penya), creació d’una companyia nàutica, mesures, doncs, destinades a afavorir el comerç seguint el camí de la represa econòmica del darrer terç del segle XVII; a canvi, les corts concediren un donatiu al rei.
Ara bé, malgrat l’èxit de les corts de 1701-1702 fou només aparent; Felip V no accedí pas a la petició d’abolir el control reial de les insaculacions, és a dir, del sorteig dels càrrecs de la Generalitat i del Consell de Cent, instaurat des de la fi de la Guerra dels Segadors (1652) i totes les concessions per comerciar amb Amèrica eren irrealitzables a causa de la guerra declarada d’Holanda i Anglaterra contra Espanya i França. Per tot això, ja aleshores, va formar-se un partit austracista, favorable a l’arxiduc Carles d’Àustria.