Abans del 998, a Vilanova del Mar, una de les noves barriades sorgides vers l’any 1000 fora del casc urbà de Barcelona, espai delimitat fins al segle XI per les muralles romanes, que comprenia només l’actual Barri Gòtic, hi fou construïda l’església de Santa Maria de les Arenes o de la Mar; a principis del segle XIV, en una època de prosperitat del barri on s’havien establert els armadors i grans comerciants barcelonins, aquesta església va ser enderrocada per edificar un nou temple, la primera pedra del qual la col•locà el rei Alfons el Benigne en tornar de la conquesta de Sardenya. Així, el 1328 començà la construcció d’un dels edificis més destacats del gòtic català com ho és l’església de Santa Maria del Mar, situada al barri de la Ribera, és a dir, a l’antiga Vilanova del Mar. Santa Maria del Mar, obra del mestre de cases Pere o Berenguer de Montagut, que havia treballat en la seu de Manresa, és una construcció de tres naus amb les capelles englobades dins d’una sola façana al voltant com les de Manresa; l’absis disposa de deambulatori i nou capelles radials, set a la part corba i dues a la recta. La construcció de l’església finalitzà el 1383; al segle XV, foren esculpides les imatges de la Mare de Déu i el Nen de la porta del carrer Sombrerers, així com el 1459 es va construir una nova rosassa en substitució de l’original, destruïda pel terratrèmol de 1428. A Santa Maria del Mar, s’hi conserven vitralls dels segles XV, XVII i XVIII. Per saber-ne més: Carbonell, Eduard; Cirici, Alexandre; Gumí, Jordi: Grans monuments romànics i gòtics: de Sant Pere de Rodes a la Catedral de Mallorca. Barcelona, Edicions 62, 1977 Xavier Deulonder / historiacatalunya@accat.org Amb la col•laboració de Tribuna Catalana i ACCAT
