A Quart el 1261, Jaume I convocà les primeres Corts Valencianes, i hi jurà mantenir els furs i costums de València. Aquest fou l’origen del Regne de València, l’Estat valencià, independent tant d’Aragó com de Catalunya, existent fins a la seva destrucció pels Decrets de Nova Planta de Felip V el 1707. Mentre que la conquesta de Mallorca havia estat una empresa del rei amb la col•laboració de Catalunya, la conquesta de València la començaren els nobles aragonesos per iniciativa pròpia. Jaume I hi intervingué per evitar que, a les noves terres, l’aristocràcia d’Aragó hi bastís un poder propi que pogués posar en perill el poder de la Monarquia. Constituir les terres valencianes en un regne independent fou l’única manera d’evitar-ho. Els nobles aragonesos no acceptaren pas la separació d’Aragó de les noves terres; per això, durant anys, lluitaren perquè al Regne de València s’hi apliqués el Fur d’Aragó, més favorable als interessos aristocràtics que el Fur de València donat per Jaume I, que afirmava el poder reial i garantia la llibertat dels estaments urbans i dels pagesos enfront dels senyors; per això, al Regne de València sempre va rebutjar-se el Fur d’Aragó.
