El 17 de juliol de 1936, s’alçà contra la República la guarnició del protectorat espanyol del Marroc; el 18, la revolta s’estengué a la resta d’Espanya; el 19, la major part de la guarnició de Barcelona va rebel·lar-se; al cap d’unes hores, els cossos d’ordre públics i soldats lleials a la República, amb la col•laboració dels anarco-sindicalistes, feren fracassar la insurrecció, i el general Goded, arribat de Mallorca en avió, per dirigir la insurrecció, va haver de rendir-se. La Generalitat, presidida per Lluís Companys, no va voler donar armes als anarquistes per por que aprofitessin la confusió per prendre el poder; malgrat tot, el mateix dia 19, els escamots de la FAI començaren la revolució cremant esglésies, assassinat capellans i matant els insurrectes vençuts. La situació va agreujar-se quan, el matí del dia 20, els anarquistes s’apoderaren de tot l’armament de la caserna de Sant Andreu (Barcelona). Després del fracàs del cop d’estat militar, València i d’altres ciutats del País Valencià quedaren sota el control de comitès de la CNT i la UGT, fins que la instal•lació a València del govern espanyol (7 de novembre de 1936) deixà inactius aquests comitès. A les Illes Balears, els franquistes controlaren Mallorca i Eivissa, mentre que Menorca fou republicana. Mallorca va servir de base per a bombardeigs italians i alemanys contra les ciutats de la costa mediterrània lleials a la República; per altra banda, la flota franquista tallà les comunicacions entre Maó i Barcelona.
