El duc de Berwick, general de les tropes borbòniques que prengueren Barcelona l’11 de setembre de 1714, va declarar cessada la representació de la Generalitat i només quatre dies després de la rendició de Barcelona va crear una Real Junta Superior de Justicia y Gobierno Provisional per a Catalunya; poc abans, el 1713, s’havia creat la Superintendencia General del Ejército y Principado de Cataluña, que, per assegurar la subsistència de l’exèrcit ocupant, absorbí el Tribunal del Mestre Racional i l’antiga Batllia General. La direcció de la Real Junta correspongué a José Patiño (1666-1736), el qual també dirigia la Superintendencia; tanmateix, el poder efectiu l’exerciren els caps militars: el duc de Berwick se’n tornà aviat a França, malgrat els càrrecs que li oferia Felip V, i el succeí en el comandament militar de Catalunya el príncep de Tserclaes (octubre de 1714-juliol de 1715). Durant els tres anys passats entre el Tractat d’Utrecht (1713), pel qual les tropes aliades de l’arxiduc Carles d’Àustria es retiraren de Catalunya, i la promulgació del Decret de Nova Planta (1716), les autoritats borbòniques dugueren a terme una repressió brutal encaminada a aterrir la població; foren freqüents les execucions sense cap mena de procés judicial, conegudes avui dia només per la troballa de documents de fusters que reclamaven el pagament de la construcció de les forques on s’havien dut a terme les execucions.
