El 1411, l’arquebisbe de Saragossa, cap de la facció anti-urgellista féu dissoldre el parlament aragonès que durant la primavera havia aconseguit reunir a Calataiud la delegació del Parlament de Catalunya, constituït a Barcelona el 1410; l’endemà l’arquebisbe fou assassinat, cosa que dugué els anti-urgellistes a abandonar Lluís de Calàbria en favor de Ferran d’Antequera.
El Parlament de Catalunya va acabar traslladant-se de Barcelona a Tortosa, ara bé, les fortes divisions d’opinió entre els seus membres, urgellistes i antequeristes, el feren inoperant. A Aragó, els partidaris de Ferran, que comptaven amb la protecció de les armes castellanes, reuniren un parlament a Alcanyís, mentre que els partidaris de Jaume d’Urgell formaren un parlament paral·lel a Mequinensa. Al Regne de València, també es constituïren dos parlaments rivals: Traiguera (antequerista) i Vinaròs (urgellista).
A Aragó, realment operant fou només va ser-ho l’assemblea d’Alcanyís; a més, fou l’única que els parlamentaris de Tortosa acceptaren com a interlocutor vàlid; la de Mequinensa es considerà il•legal perquè hi participaven persones excomunicades pel papa Benet XIII. Per altra banda, cap dels dos parlaments valencians no va arribar a tenir importància. Així doncs, l’entesa entre els parlaments de Tortosa i d’Alcanyís va afavorir la causa de Ferran d’Antequera en detriment de la de Jaume d’Urgell. Per saber-ne més: Plana i Borràs, Josep: El Compromís de Casp : inadequat concordisme de minories. Barcelona : Rafael Dalmau, 1973 (Episodis de la història; 171) Xavier Deulonder Amb la col•laboració de Tribuna Catalana i ACCAT
