Quan estem a punt de commemorar –que no de celebrar- els 300 anys d'imposició espanyola al nostre país, l'antropòleg i escriptor valencià Joan F. Mira ha presentat aquesta setmana uns llibre que ens detalla les causes i les conseqüències de la primera de les desfetes: la batalla d'Almansa, de 1707. La derrota de les tropes partidàries de l'arxiduc Carles davant de les del rei borbó Felip V va suposar l'inici d'un "genocidi polític" i "l'aniquilament de l'estructura política del Regne de València i de les seves formes de representació pròpia", explica l'autor. Al llarg de l'obra, titulada Almansa 1707. Després de la batalla, Mira desfà els tòpics que sovint han acompanyat aquell fet històric, com el de presentar-lo de manera simplista com una mena de lluita de classes entre els nobles rics i els llauradors pobres. Mira explica que a la Guerra de Successió entre els Borbons i els Àustria s'enfrontaven dos models de monarquia, l'absolutista i la constitucional. I manté que l'actual situació política no és més que la continuació del sotmetiment a Castella que va suposar la imposició del Decret de Nova Planta. De fet, el devenir d'aquells fets per als territoris catalans és una raresa al conjunt d'Europa, en el sentit que mai havia passat que s'hagués suprimit un país d'aquesta manera, sense deixar-hi ni rastre de qualsevol institució pròpia o d'autogovern. En el llibre, Mira resol també altres incògnites relacionades amb el 25 d'abril, data mítica, com és el tràgic final de Joan Baptista Basset, líder carismàtic que va alçar tot el poble contra el poder borbònic. L'obra, editada per Bromera en gran format, es presenta amb una enquadernació de luxe i il.lustrada amb més de 200 fotografies, quadres i gravats.