Nascut a València, Joan Lluís Vives estudià filosofia a París entre 1509 i 1512 i hi publicà Iesu Christi triumphus el 1514. A partir de 1512, Vives fixà la seva residència a Bruges; el 1524 va casar-hi amb Margarida Valldaura, filla d’una família valenciana establerta a Bruges, que també era descendent de jueus conversos. Entre 1519 i 1522, Joan Lluís Vives va estar-se a Lovaina, on va conèixer-hi d’altres humanistes importants: Vergara, Budé, More, Craneveld i Erasme de Rotterdam. A causa dels seus orígens familiars de jueu convers, que l’hauria pogut fer víctima de la Inquisició, Vives va rebutjar la possibilitat d’anar a la universitat d’Alcalá de Henares a substituir-hi Antonio de Nebrija, mort el 1522. Gràcies a la seva amistat amb Thomas More, Vives esdevingué preceptor de Maria Estuard així com ensenyà llatinitat i jurisprudència al Corpus Christi College d’Oxford entre 1523 i 1528.
Joan Lluís Vives fou un humanista cristià que va defensar el cristianisme contra el paganisme difòs per les humanitats clàssiques a De ueritate fidei christianae. Aquesta obra, adreçada al papa Pau III, fou publicada pòstumament a Basilea el 1543; Vives havia començat a escriure-la en 1534 però, com que hi contenia una refutació de les doctrines jueves i musulmanes, segurament no va voler publicar-la per no fer el joc a la Inquisició, acarnissada amb la seva família.