Moisès Ben Nahman Gerondi, conegut entre els cristians per Bonastruc de Porta, fou un exegeta del Talmud i metge, nascut a Girona i mort a Palestina. Ja de ben jove, Bonastruc fou considerat una autoritat en la interpretació del Talmud. Malgrat no compartir les doctrines de Maimònides, respectava aquest pensador; així, el 1238, quan fou requerit a donar suport a Salomó de Montpeller, excomunicat pels maimonistes, Bonastruc adreçà cartes als jueus d’Aragó, Castella i Navarra on tractava molt durament els adversaris de Salomó; ara bé, no s’alià pas amb el partit anti-maimonista sinó que adoptà una actitud conciliadora entre les dues faccions. La principal obra de Bonastruc són els seus comentaris sobre el Pentateuc, és a dir, els cinc primers llibres de la Bíblia, tradicionalment atribuïts a Moisès. En aquests comentaris, Bonastruc, a més d’atacar-hi els filòsofs grecs, especialment Aristòtil, i les interpretacions bíbliques de Maimònides, tendents a explicar els miracles com a fenòmens naturals, hi exposa els fonaments de la fe judaica: la Creació a partir del No-Res, l’Omnisciència de Déu i la Divina Providència.

El 1263, Bonastruc fou convocat per Jaume I a sostenir un debat a Barcelona amb el jueu convers Pau Cristià, tutelat pel frare dominic Ramon de Penyafort. En el debat, Bonastruc destruí tots els arguments de Pau; ara bé, acusant-lo d’haver blasfemat contra la fe cristiana, els dominics forçaren Jaume I a desterrar Bonastruc, que anà a Terra Santa, on morí el 1270.