El 1705, va signar-se a Gènova un pacte secret entre Gran Bretanya i els austracistes catalans; Gran Bretanya prometia ajuda militar, el respecte per part de l’arxiduc Carles d’Àustria de les constitucions de Catalunya i la ratificació del pacte per part del representant britànic Crowe davant de la Generalitat i el Consell de Cent un cop rendida Barcelona; els austracistes catalans prometien ajuda militar per prendre Barcelona i adherir-se als Aliats, és a dir, a les potències de la Gran Aliança de l’Haia (Gran Bretanya, Holanda i Àustria), defensores de Carles d’Àustria contra Felip d’Anjou. A la Gran Bretanya, el Pacte fou confirmat solemnement per la reina Anna, però no pas pel Parlament britànic. Entre els signants del pacte, hi figuraven els vigatans Francesc Macià i Ambert dit Bach de Roda i el militar Josep Moragues i Mas –el general Moragues-. El Pacte de Gènova fou la concreció de l’actuació a Catalunya del partit austracista, actiu des de 1702 davant dels recels de l’actuació de Felip V. Un mes després del Pacte de Gènova, alhora que la flota aliada arribava a Barcelona, els vigatans iniciaren la marxa sobre la capital del Principat; durant el setge, l’arxiduc Carles rebé la visita del conseller en cap de Vic i dels jurats de Mataró. L’arxiduc Carles d’Àustria va entrar solemnement a Barcelona el 7 de novembre de 1705 i jurà les constitucions catalanes; aleshores, fou proclamat rei com a Carles III.
