Després de conquerir Barcelona als àrabs (801), Carlemany en nomenà comte Berà, fill de Guillem de Tolosa, un dels artífexs de l’expedició carolíngia al sud del Pirineu, i d’una dama de la noblesa indígena. Així doncs, Berà era germanastre de Bernat de Septimània i de Gaucelm de Rosselló. El comte Berà va prendre part en les expedicions de Lluís el Pietós contra Tortosa dels anys 804 i 809, les quals, però, no aconseguiren pas prendre la ciutat als sarraïns. L’any 812, Berà aconseguí, a més, el govern del comtat de Girona i, també, heretà els comtats de Rasès i Conflent del seu pare Guillem de Tolosa, mort aquell any.
El 820, l’emir de Còrdova va proposar a l’emperador franc Lluís el Pietós de renovar la treva pactada tres anys enrera; a l’assemblea d’Aquisgrà, Berà, que el 815 havia repel·lit un atac dels àrabs contra Barcelona, va manifestar-se partidari de la pau. Aleshores, fou acusat de traïció per Bernat de Septimània i Gaucelm, i desposseït de tots els seus càrrecs.
Berà era un d’aquells nobles indígenes decebuts perquè la intervenció franca no havia dut pas a un domini independent sinó, només, a passar del domini àrab al franc. Mentre que els seus germanastres i rivals, Bernat i Gaucelm, eren del tot fidels al poder dels reis francs. Els enfrontaments entre la facció de Berà i la de Bernat de Septimània durà a la revolta d’Aisó (826-827), alçament contra el poder franc, sufocat amb la intervenció de Lluís el Pietós.
