A partir del dia 20 de juliol de 1936, el poder no el tenien pas les institucions democràtiques sinó els escamots de la CNT i la FAI, que imposaren una situació de caos revolucionari consistent en la matança massiva de clergues, de gent d’ideologia dretana, d’empresaris i de tot aquell considerat contrarevolucionari.
Els escamots anarquistes perseguiren la religió catòlica, majoritària aleshores, cremant esglésies, assassinant capellans; així, foren morts 930 sacerdots i religiosos (el 20% dels clergues seculars, i el 27% dels regulars) a la diòcesi de Barcelona, al bisbat d’Urgell, 107 capellans (19’5%), al de Lleida, 270 clergues, i 298 al de Tortosa; a la diòcesi de València, foren morts 353 capellans, 54, a la de Sogorb, i 63, a la d’Oriola.
Aquesta persecució religiosa va provocar situacions com a ara el fet que a Gandia (la Safor) per tal de poder celebrar la festa del seu patró, Sant Francesc de Borja, duc de Gandia, haguessin de proclamar que celebraven la festa del Camarada Francesc de Borja, ex-sant i ex-duc de Gandia. A Catalunya, el zel repressiu dels escamots anarquistes va obligar a suprimir els topònims que fessin referència a sants o a temes religiosos; així es canviaren els noms de molts pobles, per això, Santa Coloma de Gramanet passà a dir-se Gramanet de Besòs; Sant Cugat del Vallès, Pins del Vallès; Sant Quirze de Besora, Bisaura del Ter; Sant Joan de les Abadesses, Puig-alt de Ter, etc. Per saber-ne més: La Persecució religiosa de 1936 a Catalunya : testimoniatges ; a cura de Josep Massot i Muntaner ; pòrtic d'Albert Manent [Barcelona] : Abadia de Montserrat, 1987 Xavier Deulonder / Amb la col•laboració de Tribuna Catalana i ACCAT
