A les corts catalanes de 1705-1706, celebrades a Barcelona, on fou proclamat rei al present Principat, comptats de Rosselló y Cerdanya y demés regnes de la monarquia de Espanya, Carles III (l’arxiduc Carles d’Àustria) atorgà a la Generalitat i el Consell de Cent gran part de les prerrogatives suprimides el 1652 després de la Guerra dels Segadors: la custòdia de les muralles, el domini sobre la baronia de Flix i la Palma, el privilegi de cobertura en presència del rei i, la més important: l’abolició del control reial de les llistes d’insaculació per a l’elecció de càrrecs a les institucions, instaurat, precisament, el 1652. Carles III també concedí l’exclusiva en els càrrecs civils i eclesiàstics al Principat, excepció feta en candidats de sang reial, als catalans, els quals també demanaren i aconseguiren una preeminència dins de la Corona d’Aragó. En el comerç exterior, fou atorgada llibertat de comerç amb Cadis, augment de dos a quatre dels vaixells que podrien comerciar amb Amèrica, però, per via de Sevilla; confirmació del port franc de Barcelona –ja concedit en les corts de 1701-1702 per Felip V- i suspensió d’impostos que gravaven el comerç com ara la lleuda reial. Carles III també va recompensar l’adhesió al bàndol austracista amb una generosa concessió de títols nobiliars. Les constitucions atorgades per Carles III a les corts representaven només el mínim que n’esperaven els austracistes; algunes de les peticions formulades només s’havien concedit en part.
