
L'Obra Cultural Balear considera un fet "molt greu" que el Consell de govern d'avui hagi aprovat el projecte de llei de funció pública sense fer cas ni haver contestat les més de 12.000 al·legacions presentades pels ciutadans, les associacions i nombrosos ajuntaments de les Illes Balears (alguns d'ell del PP).
Redacció: Tribuna Mallorca ·
Per a l'entitat, es tracta d'una actuació vergonyosa que demostra l'actitud antidemocràtica del Govern Bauzá, que governa d'esquena a la majoria social i als valors que defineixen la convivència ciutadana, definits a l'Estatut d'Autonomia i a la Llei de Normalització Lingüística, aprovada amb el consens de totes les forces polítiques.
Segons l'Obra Cultural Balear, davant aquest menyspreu cap a la democràcia manifestat de manera reiterada pel Govern Bauzá, -que s'ha negat a atendre els nombrosos sectors socials que li exigien que retiràs la proposta i retornàs al consens en matèria de llengua, molts d'ells provinents del seu propi partit-, considera que ara l'única resposta pot esser una mobilització ciutadana massiva i sense precedents, que demostri a l'actual executiu el clam social a favor de la llengua pròpia i dels drets lingüístics. L'entitat fa una crida al conjunt de la ciutadania -militants i votants del PP inclosos-, i especialment a les més de 12.000 persones, entitats i institucions que han rebut el menyspreu del Govern, a participar als mobilitzacions per la llengua organitzades aquests dies arreu de Mallorca i a assistir a la manifestació "Sí a la nostra llengua", que tendrà lloc el diumenge, 25 de març, a les 18.00 hores, a la plaça d'Espanya de Palma.
L'Obra Cultural Balear recorda que l'Avantprojecte de la Llei de Funció Pública, ara ja projecte de llei, buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística i la Llei de Règim Jurídic.Per a l'entitat, la proposta del Govern és contrària a l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, que fixa l'oficialitat de la llengua catalana, únic idioma propi de les Illes Balears, i que obliga les institucions a garantir l'ús normal i oficial del català, a prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i a crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears. A més, l'Estatut també obliga els poders públics a vetllar per la protecció i la defensa de la identitat pròpia i considera que la normalització de la llengua catalana és un dels objectius dels poders públics. Segons l'OCB, a més, l'avantprojecte és contrari a la Carta Europeade les Llengües Regionals i Minoritàries, que obliga les institucions a garantir els drets lingüístics dels ciutadans.
L'OCB també recorda que abans de les eleccions el president del Govern, José Ramón Bauzá, es va comprometre a no canviar la Llei de Normalització Lingüística. Per a l'entitat, és clar que el projecte del Govern és un atac a la igualtat dels drets lingüístics dels ciutadans, ja que pretén, sense reformar l'Estatut, la instauració d'un nou règim polític en què la llengua pròpia no gaudirà d'una oficialitat en peu d'igualtat amb el castellà. En aquest sentit, per a l'entitat es tracta de la major agressió contra la llengua catalana de tot el període democràtic, i denuncia que la pretensió del Govern és eliminar l'idioma propi de l'administració pública, i reduir el seu ús per part de les institucions a una anècdota folklòrica. Segons l'OCB, la màxima autoritat de les Illes Balears, que té com a una de les seves obligacions la promoció del coneixement i de l'ús de la llengua pròpia, actua com al seu botxí i exterminador, amb la finalitat d'anorrear-la i fer-la desaparèixer.
També el PSM-IV-ExM s'hi ha manifestat en contra. El portaveu parlamentari de la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa, Biel Barceló, ha criticat el fet que el Govern del PP hagi consumat "el major atac a la llengua pròpia dels mallorquins des de la recuperació de la democràcia". Barceló lamenta que el PP de José Ramón Bauzá hagi romput de manera unilateral el consens que havia imperat en aquest país en matèria de convivència lingüística durant els darrers 25 anys (des de l'aprovació de la llei de normalització lingüística).
La modificació de la llei de funció pública per eliminar el requisit de català per a l'accés a la funció pública, i la modificació de la llei de normalització lingüística per la porta de darrere per rebaixar l'oficialitat de la llengua pròpia de Balears són mesures que, segons PSM-IV-ExM, agreugen de manera inequívoca la desigualtat social i jurídica existent entre el català i el castellà, i només poden haver estat promogudes des d'una ideologia radical clarament escorada cap al nacionalisme espanyol més unionista, allunyada del sentiment majoritari dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears.
La coalició recorda que la llei de normalització lingüística i el requisit lingüístic, encara que no solucionen la desigualtat jurídica entre les dues llengües oficials (tractades de forma desigual per la Constitució i per l'Estatut), almanco garanteixen la igualtat en l'accés a la funció pública i el mínim compliment dels drets lingüístics dels ciutadans, en establir uns mecanismes que tenen com a objectiu corregir la desigualtat social existent, per tal que la llengua catalana sigui una llengua de trobada i d'integració de tots els ciutadans de les Illes Balears.
Biel Barceló afirma que "mentre escara estam esperant les mesures que el PP havia promès per reactivar l'economia i crear llocs de feina, que és el que necessita aquest país amb més urgència, el Govern de José Ramón Bauzá només es preocupa d'aprovar mesures antimallorquines, antimenorquines i antieivissenques que van contra la nostra llengua, contra la nostra cultura i contra la cohesió social del país". Amb aquesta mesura, "el Govern del PP gira l'esquena a la majoria social d'aquest país i fa cas dels sectors més radicals de la nostra societat, fins i tot anant en contra d'un gran nombre de votants del PP".