Redacció: Tribuna Mallorca · Jaume Mateu ha començat amb un agraïment "a tots els assistents a la manifestació, a les entitats que hi varen donar suport, a les persones que es varen mobilitzar durant les setmanes prèvies arreu dels pobles de Mallorca, a les que varen participar a la manifestació de Barcelona i a les que, tot i no poder-hi assistir per diferents motius, hi eren presents en esperit". Mateu ha assenyalat que la participació a la marxa només es pot qualificar d'històrica. El president ha remarcat que "una manifestació així només és possible quan té una majoria darrera, en representació d'una majoria social". Acte seguit ha recordat el compromís per la llengua mantingut per Jaume Bonet, que acaba d'abandonar una vaga de fam de 26 dies, i per Tomeu Amengual, el membre de Jubilats per Mallorca que el substitueix a partir d'ahir.

Per la seva banda, Josep de Luis ha afirmat que "l'escenari que el Govern Balear intenta dibuixar des d'ahir, que aquí no ha passat res i que continuaran la mateixa política lingüística, és inexistent, i hi haurà un abans i un després en matèria de mobilitzacions a favor de la llengua. Estam segurs que hauran d'escoltar i rectificar el camí iniciat. Feim una crida a tothom, als que varen participar a la manifestació i als que no ho pogueren fer, a continuar fent pinya a favor dels objectius de la marxa". De Luis ha afirmat que l'entitat es compromet, per la seva banda, a preservar els elements comuns i la transversalitat política i social que varen presidir la convocatòria de diumenge. De Luis ha reiterat que el seu èxit no hagués estat possible sense un suport social massiu.

Carme Sánchez, també portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua, una de les entitats convocants, ha assenyalat que "la mobilització social continuarà si els atacs del Govern a la llengua no aturen i l'executiu no rectifica les seves agressions als drets lingüística". Sánchez ha recordat que a partir d'ara la responsabilitat recaurà en els diputats del Parlament de les Illes Balears que han d'aprovar la llei, i els va demanar que escoltin el clam de la ciutadania a l'hora de prendre la decisió.

Per altra banda, Tomeu Martí ha agraït la bona tasca feta per les persones que han participat a l'organització, ha insistit que ara la responsabilitat és dels diputats, i ha apel•lat a la seva consciència, fent especial èmfasi en la figura de Pere Rotger, "una persona que", ha recordat Martí, "tant des de la batlia d'Inca com a la presidència del Parlament, ha demostrat una trajectòria intatxable en relació a la llengua pròpia". El coordinador ha recordat que, quan Bauzá va tenir un suposat lapsus abans de les passades eleccions i va afirmar que derogaria la Llei de Normalització Lingüística, Rotger va ser una de les persones que va obligar l'actual president a rectificar. Martí ha assenyalat que, "en coherència, el president del Parlament, no pot votar sí a aquest projecte". El coordinador ha recordat que "nombrosos regidors i batles del PP s'han desmarcat de la direcció en matèria de llengua, tot i les pressions que han rebut del mateix Bauzá en persona, que ha dedicat a aquesta qüestió, en uns moments tan complicats com els actuals, uns esforços dignes de millor causa".

Jaume Mateu ha afirmat que "si el president Bauzá, considera que la política lingüística és una qüestió de llibertat, el que ha de fer és donar llibertat de vot als diputats de la seva formació. Sinó deixarà clar que l'argument de la llibertat és només una excusa per marginar la nostra llengua". Mateu s'ha mostrat convençut que la majoria de representants del PP, en tant que membres d'una institució que emana d'un Estatut d'Autonomia que té com a una de les seves finalitats la recuperació lingüística, són partidaris del català. El president ha reiterat el compromís en ferm de l'entitat de respondre totes les agressions, si cal als tribunals, i de mantenir-ne informada la ciutadania a través de la seva xarxa territorial. També ha afirmat la seva intenció de fer arribar la denúncia a les institucions internacionals (ja ho han fet al Parlament Europeu, i el Pen Club ho traslladarà a l'ONU). Mateu ha recordat que el projecte de llei de funció pública que arracona el català a l'administració pública, s'afegeix als atacs als mitjans de comunicació públics (tancament de RTVM i castellanització d'IB3) i a l'escola (projecte de separar els alumnes per llengua). Tant Mateu com Martí han denunciat el clima de crispació creat als centres educatius per l'ordre de retirada dels llaços, i han considerat l'amenaça de dimissió de les direccions com a una manera de plantar cara per part d'uns professionals menyspreats i maltractats pel Govern.