Pep Martí · Quan Joseph Ratzinger va ser elegit Papa, alguns observadors van dir que el nou pontífex "ens faria pensar". A aquestes alçades ja podem dir que més aviat ens fa pensar malament. El seu discurs va atapeït de referències contínues contra el "relativisme" que, segons l'Església catòlica, caracteritza el pensament modern. Benet XVI ha caigut víctima del seu intel·lectualisme. L'obsessió per qüestions teològiques que estan a anys llum de les angoixes de la dona i l'home moderns, qüestiona la suposada alçada intel·lectual del Papa germànic.


Ningú afirma que Ratzinger sigui un filonazi o que en el fons odiï el poble jueu. Ell voldria mantenir bones relacions amb el poble d'Israel. Però alhora vol integrar la Fraternitat Sacerdotal de Sant Pius X. Les declaracions de l'ultra judeòfob Richard Williamson no deixen de ser un assumpte, tot i que rellevant, menor. s tota l'organització a la qual pertany Williamson la que es caracteritza pel seu odi al poble jueu. Així ho testimonien els seus documents. El gran entrebanc per a una retrobada entre ells i Roma és el document conciliar Nostra aetate (En el nostre temps), de 1965, en què es posa fi a segles d'odi vers els jueus dins l'Església. La desaparició del terme "deïcida" dirigida als fills d'Israel dels textos de l'Església va ser una de les raons de la ruptura entre els integristes i el Vaticà. 

Els caps de la cúpula vaticana van castigar els anomenats teòlegs de l'alliberament, però són dúctils amb els judeòfobs, mentre no paren d'atacar el "relativisme". Sempre dues vares de mesurar. Per ells és acceptable relativitzar la negació de l'Holocaust. s lícit voler dialogar amb el judaisme, d'una banda, mentre s'accepta dins l'Església persones que mostren menyspreu vers la Shoah? Pel que es veu, a Roma hi ha relativismes que no els semblen tan greus.