"Nosaltres, el Govern escocès, tenim ambicions per al futur d'Escòcia. Creiem també que la sobirania del nostre país depèn del poble. Com a poble sobirà, la gent d'Escòcia -i només nosaltres- tenim dret a decidir com volem ser governats". Amb aquestes solemnes paraules, el primer ministre escocès, l'independentista Alex Salmond, enceta un document de 60 pàgines en què proposa un "diàleg nacional" als escocesos per tal que decideixin el seu futur. Tan sols vuit anys després de comptar amb institucions pròpies, Escòcia es troba amb què el vestit ‘autonòmic' que es va fer llavors, ara ja li ha quedat petit. És per aquest motiu que, l'agost d'enguany, el govern escocès va fer públic el document Choosing Scotland's Future -que ara Tribuna Catalana publica en exclusiva en la seva versió en català Escollir el futur d'Escòcia- convidant la ciutadania a "reflexionar i decidir sobre el model de govern que ens ha de ser més útil en el futur".
El document governamental -traduït al català per Dolors Selis, llicenciada en Dret per la UOC, estudiant de Traducció i Interpretació de la UVic, i Traductora i Intèrpret Jurada català-castellà- reflexiona sobre la millor manera per accedir democràticament a la independència. Holyrood proposa un sistema de dos referèndums: un que autoritzés el govern escocès a negociar "un acord amb el Govern del Regne Unit per tal que Escòcia esdevingui un estat independent", i un segon referèndum que admetria la importància de la decisió d'Escòcia de ser independent, és a dir, el referèndum d'independència pròpiament dit. Aquesta proposta "pretén deixar clar que el nou acord no pretén simplement transferir més poders al Parlament i al Govern escocesos, sinó que es proposa la independència total. El que es pretén és oferir una visió clara per part de la gent d'Escòcia sobre la independència i que del resultat se'n desprendrà una ordre explícita per negociar. L'esborrany del projecte assumeix que guanyar la votació per majoria simple és un requisit", defugint, per tant, el model montenegrí. Amb aquesta proposta, el govern escocès es proposa encarrilar un debat necessari per determinar el futur del país i la seva relació amb el Regne Unit. El document posa sobre la taula que, "amb la devolució [devolution] actual, el Parlament del Regne Unit segueix essent sobirà i pot legislar fins i tot en les matèries retornades", fet que demostra que l'encaix Escòcia-Regne Unit no està ben resolt. El govern de Holyrood argumenta que un major grau de competències, ja sigui en forma de més devolution, ja sigui en forma d'independència total, "podria aportar coherència a la presa de decisions i al control del funcionament democràtic en l'exercici de la política", que permetria convertir Escòcia en una nació més "rica, segura, justa, saludable, verda, qualificada i forta".

Mitjançant Escollir el futur d'Escòcia, el govern escocès dóna la seva definició de què és la independència: "Passar d'una major devolució a la independència suposaria posar fi al poder del Parlament del Regne Unit per legislar per a Escòcia", és a dir, "per tal que Escòcia assoleixi la plena independència, cal que el Parlament del Regne Unit deixi de legislar sobre Escòcia i que el govern del Regne Unit deixi d'exercir-hi el poder executiu".

El govern detalla les lleis que, històricament, sustenten la unió del país amb el Regne Unit, des de la Unió de Corones del 1603 a les lleis d'Unió de 1707 i 1801. "Malgrat la Unió que aquestes lleis varen crear, el dret del poble d'Escòcia a l'autodeterminació segueix existint. (...) El poble d'Escòcia segueix essent sobirà i té el mateix dret a escollir com vol governar-se que els pobles d'altres nacions que han assolit la independència rere períodes d'unió amb, o dins, altres estats", afirma el document governamental.

La transició cap a la independència requeriria una negociació entre els governs escocès i el del Regne Unit, en què es tractarien qüestions com la quota de deute nacional, l'assignació dels béns reservats, entre ells les reserves oficials del Regne Unit, la BBC, les delegacions a l'estranger de la Foreign Office, les futures obligacions en les pensions del sector públic i els ajuts de la seguretat social, la divisió del patrimoni de defensa i l'equipament de les forces armades, la successió monàrquica (atès que la Unió de Corones de 1603 seguiria vigent)...

El procés de secessió propiciaria la creació d'una nova Escòcia independent que "seguiria dins de la Unió Europea i n'acceptaria les càrregues i compliria les obligacions de ser-ne membre", posant així de manifest que Escòcia ja forma part de la UE com a ens subestatal i que, en accedir a la independència, no tindria per què demanar l'accés al club comunitari, sinó que en continuaria formant part amb un estatus diferent.