Barcelona ·

Recentment, els habitants de Groenlàndia, la segona illa més gran del món amb un 84% de superfície coberta de gel, van fer un pas decidit cap a la independència recolzant de manera aclaparadora un nou Estatut que, a més d'atorgar-los noves competències, els permet exercir el dret a l'autodeterminació per separar-se de Dinamarca. Lluny de fer comparacions entre el cas català i el de Groenlàndia, és interessant veure les reaccions dels respectius governs centrals. Mentre aquí, des que es va iniciar el procés estatutari, es va dur a terme una brutal campanya d'intoxicació envers Catalunya -que encara dura- a tots els nivells, a Dinamarca el govern danès ha celebrat que la proposta "hagi tingut tant de ressò en la població groenlandesa". Busquin les set diferències, si us plau.

 

Amb una participació rècord de quasi bé el 72% de població activa, els groenlandesos van recolzar el "sí" al nou estatut amb un 75'5% de vots, mentre que el "no" va quedar amb un 23'6%. El primer ministre de l'illa, Hans Enoksen, afirmava estar molt emocionat "perquè serem reconeguts com a nació". Per la seva banda, el premier danès, Fogh Rasmussen, es congratulava de l'alta participació en la consulta, afirmava que el nou text "té un ampli suport a Groenlàndia i a Dinamarca", i es comprometia a presentar la proposició de llei per revisar l'estatut al febrer.   

 

Menys contents estaven al Partit dels Demòcrates, l'únic que havia fet campanya pel "no" a l'illa. El seu líder, Jens Frederiksen, explicava que "no tenim recursos financers per assumir les responsabilitats que ens cedirà Dinamarca" i, a més, afirmava que "la independència exigeix una bona salut econòmica" que no té Groenlàndia, que necessita de les transferències de diners que rep del govern danès per sobreviure.   

 

En aquest punt es podria pensar, doncs, que la noble actitud de l'executiu central prové del convenciment que s'estan traient de sobre una càrrega econòmica, però no és així. s cert que a curt i mitjà termini, el fet de cedir competències a Groenlàndia serà un petit estalvi per a Dinamarca, però cal recordar que el nou estatut aprovat deixa en mans dels groenlandesos el control absolut dels recursos minerals de l'illa, a saber, petroli, or, diamants, gas, urani, zinc i plom. Uns recursos que, ara per ara, no són aprofitables a causa de la capa de gel que cobreix la superfície de l'illa, però que en un futur és possible que puguin ser explotats.   

 

En tot cas, és exemplar la lliçó democràtica que ha fet Dinamarca, acceptant sense estridències un Estatut que en certs aspectes està a anys llum del català -dret a l'autodeterminació, reconeixement del seu idioma com a única llengua oficial del país, etc.

 

s d'esperar que, com a mínim, amb aquest nou text ningú torni a repetir la gran fal·làcia que l'Estat espanyol és el més descentralitzat del món. A una llunyana i glacial illa podrien morir-se de riure.