El català a Europa és un folklorisme totalment allunyat de la demanda de la societat catalana. L’espanyol sembla que també va camí de ser-ho. La noble llengua de Cervantes s’equipararà, quant a nombre de traductors, al maltès –parlat per menys de 400.000 persones. La Comissió Europea té previst reestructurar la Direcci&oacut El català a Europa és un folklorisme totalment allunyat de la demanda de la societat catalana. L’espanyol sembla que també va camí de ser-ho. La noble llengua de Cervantes s’equipararà, quant a nombre de traductors, al maltès –parlat per menys de 400.000 persones. La Comissió Europea té previst reestructurar la Direcció General de Traducció, reduint en un 33% el nombre de traductors. Els experts en espanyol passaran dels 101 actuals a 67, tan sols set més que els que tindrà el maltès.
El poderío espanyol veu, impotent, com la seva llengua és cada cop més inútil a Europa. L’anglès, el francès i l’alemany són, a la pràctica, les llengües de treball de la Comissió Europea, amb més de 120 traductors cada una. El País tracta el tema des de dissabte en desesperats article –no-nacionalistes, és clar– en defensa de la seva llengua, en què es titlla el francès, l’anglès i l’alemany d’“aristocràcia lingüística comunitària” i es lamenten que l’ús preponderant d’aquestes tres llengües “no té una base jurídica”.
Des del buc insígnia del socialisme espanyol no s’expliquen per què Europa maltracta la seva llengua ni per què es considera que és el sisè idioma d’Europa en nombre de parlants. A El País no els quadren les dades. Tots els 44 milions d’habitants de l’Estat espanyol, vistos des de Madrid, parlen espanyol. Però vistos des de Brussel·les, aquests 44 milions es redueixen a 30, ja que s’hi descompten els que tenen el català, el basc i el gallec com a llengua materna. I El País ataca des de l’Editorial de dilluns: “el govern ha dedicat una atenció preferent durant un any i mig a defensar les nostres llengües vernàcules a les institucions europees. Està ben fet, però s’hauria d’haver dedicat un esforç similar a la llengua comuna dels espanyols, i de centenars de persones més”.
