Si a la llengua

Palma·Tribuna Mallorca · L'acte donarà una especial importància a la reforma de la Llei de Funció Pública, que buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística, i serà la primera d'una sèrie de mobilitzacions que organitzaran les entitats per demanar la retirada d'aquest avantprojecte i per exigir a les institucions un canvi en la seva política lingüística. El segon acte tendrà lloc la setmana que ve, el dijous, 16 de febrer, a les 20.30 hores, al Casal de Cultura d'Inca. En els dos casos comptarà amb les intervencions de Jaume Mateu, president de l'Obra Cultural Balear, i de Bartomeu Colom, professor de Dret Administratiu de la UIB, que faran una anàlisi i una valoració crítica de l'actual política lingüística de l'executiu.

L'Obra Cultural Balear recorda que els ciutadans i les entitats de les Illes Balears han presentat més de 12.000 al•legacions per defensar la retirada de l'avantprojecte del Govern, una quantitat que no té precedents amb cap altra norma del període autonòmic. Aquest fet, segons l'entitat, hauria de provocar una reflexió per part de l'executiu, amb la consegüent retirada de la proposta i el retorn al consens en matèria de llengua que va suposar l'aprovació per unanimitat de la Llei de Normalització Lingüística. Un consens que, per a l'OCB, hauria de presidir totes les accions de l'executiu en tot allò que fa referència a la llengua pròpia i oficial de les Illes Balears.

L'Obra Cultural Balear considera que la proposta presentada pel Govern és contrària a l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. L'entitat assenyala que la norma màxima fixa l'oficialitat de la llengua catalana, idioma propi de les Illes Balears, i que obliga les institucions a garantir l'ús normal i oficial del català, a prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i a crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears. A més, l'Estatut també obliga els poders públics a vetllar per la protecció i la defensa de la identitat pròpia, i considera que la normalització de la llengua catalana és un dels objectius dels poders públics. Segons l'OCB, a més, l'avantprojecte és contrari a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, que obliga les institucions a garantir els drets lingüístics dels ciutadans.

L'OCB recorda que abans de les eleccions el president del Govern, José Ramón Bauzá, es va comprometre a no canvia la Llei de Normalització Lingüística. Per a l'entitat, és clar que el projecte del Govern és un atac a la igualtat dels drets lingüístics dels ciutadans, ja que pretén, sense reformar l'Estatut, la instauració d'un nou règim polític en què la llengua pròpia ja no gaudirà d'una oficialitat plena en peu d'igualtat amb el castellà. En aquest sentit, per a l'entitat es tracta de la major agressió contra la llengua catalana de tot el període democràtic, i denuncia que la pretensió del Govern és eliminar l'idioma propi de l'administració pública, i reduir el seu ús per part de les institucions a una anècdota folklòrica. Segons l'OCB, la màxima autoritat de les Illes Balears, que té com a una de les seves obligacions la promoció del coneixement i de l'ús de la llengua pròpia, actua com al seu botxí i exterminador, amb la finalitat d'anorrear-la i fer-la desaparèixer.

L'OCB considera que la proposta trenca el consens lingüístic que va suposar la Llei de Normalització Lingüística, una norma de mínims que amb aquest avantprojecte quedaria buida de contingut. Per a l'entitat, és surrealista que la Llei de Normalització Lingüística, aprovada amb l'objectiu de promoure la llengua pròpia, pugui tenir ara com a objectiu, si s'aprova la proposta, fomentar també l'ús del castellà, un idioma que gaudeix ja d'una normalitat plena. Més enllà de l'eliminació del requisit lingüístic per als funcionaris, la reforma de la Llei de Normalització Lingüística, de la Llei de la Funció Públicai de la Llei de Règim Jurídic significa la desregulació total dels usos lingüístics, amb l'eliminació de facto de la llengua pròpia com a idioma de l'administració pública.