Fa un any i mig es va constituir el Grup Koiné –format per 14 professionals de la llengua com Joaquim Arenas, Diana Coromines, Pau Vidal i Enric Larreula– preocupats per la defensa, des les mateixes files independentistes, de les tesis a favor de la coofialitat del català i el castellà. Des del Grup Koiné recorden que "La sociolingüística desmenteix que dos idiomes puguin conviure sense problemes. Només hi pot haver una llengua vertebrada i la grossa es menja la petita".

És per això que després d'un any i mig de feina,el Grup Koiné presenta un manifest que defensa "la restitució al català de l'estatus de llengua territorial de Catalunya" i "la reversió de la pràctica de la subordinació sistemàtica i generalitzada de l'ús del català a l'ús del castellà". El document ha estat signat per unes 200 personalitats de la cultura i, en concret, especialistes en la llengua, des de premis d'Honor com Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Joan Francesc Mira, Josep Massot i Joan Veny, membres de l'IEC com Salvador Cardús, Nicolau Dols, Josep Gifreu iRicard Torrents, fins a escriptors com Maria Barbal, Narcís Comadira, Bel Olid, Joan-Lluís Lluís, Vicenç Villatoro i Carme Arenas, i desenes de professors universitaris, docents, traductors, estudiosos i professionals de la llengua.

El manifest proposa que sigui precisament el català "l'eix integrador de la nostra ciutadania" en un marc "d'assumpció pública del multilingüisme com a riquesa individual i social". És a dir, no parlen de 'llengua oficial' perquè consideren que és una expressió connotada negativament per l'estat espanyol, però aquest seria l'objectiu final; que el català fos la llengua de l'ensenyament, però també de l'administració, oficial a tots els efectes. Per això, caldrien "polítiques lingüístiques per revertir la situació", diu Coromines, que també preveu necessari un "període de transitorietat". Pel Grup Koiné –que va néixer en la sectorial d'educació de l'Assemblea Nacional Catalana i després se n'ha independitzat–, que una eventual constitució catalana consolidi el que ja diu l'Estatut català, és a dir,la cooficialitat, suposaria "que l'anormalitat lingüística actual continuï essent garantida i esdevingui la falsa normalitat de la república".

També neguen que la defensa del català automàticament exclogui del Procés un sector de la població, ja que defensen que no existeix una actitud de rebuig cap a la llengua, com ho demostren les darreres enquestes, que afirmen que el 80% de les persones saben parlar català –si bé només el 36% el tenen com a llengua habitual–. "L'actitud general de la població és positiva respecte el català", diu Ferrer. "El castellà ha estat una llengua d'imposició i també ha estat una llengua d'immigració. No es poden confondre els dos estatus. Com a llengua de dominació, s'ha d'acabar amb la república catalana", defensa Josep Ferrer.

El manifest denuncia "la ideologia política de l'anomenat bilingüisme, que s'ha anat inoculant des de les esferes de poder a tota la població" i que intenta "fer creure que la coexistència de dues llengües a Catalunya, totes dues amb un suposat mateix estatus d'oficialitat i igualtat de drets, és un fet natural, positiu, enriquidor i democràtic" quan, en realitat, ells com a experts en la matèria defensen que és "una forma d'encobrir i legitimar la subordinació d'una llengua a l'altra i el consegüent procés de substitució lingüística que pateix la societat catalana".

El manifest es presenta aquest dijous a les 19,30 h al Paranimf de la Universitat de Barcelona.