Entre algunes de les personalitats que s'han adherit al manifest trobem: l'exconseller i expresident d'ERC Josep-Lluís Carod-Rovira; els escriptors Jordi Cabré i Enric Vila; el diputat de Junts pel Sí i portaveu polític de Demòcrates de Catalunya, Antoni Castellà;Anna Arqué, portaveu d'ICEC (International Commission of European Citizens); els exdiputats de la CUPDavid Fernàndez i Antonio Baños; l'exdiputat de SI Uriel Bertran;el professor de filosofia Jordi Graupera; el músic i activista de la PAH Pau Llonch; l'actor i director teatral Marc Martínez; els músics Roger Mas i Carles Sanjosé; Jordi Muñoz, doctor en ciència política; Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona; el periodista i productor de televisió Toni Soler, i Borja Vilallonga, doctor en Història i professor visitant la Universitat de Nova York.

EL MANIFEST

Per un referèndum oficial i vinculant sobre la independència el 2017 La tardor del 2012 el president Mas va avançar les eleccions amb la promesa d'aplicar el Dret a l'autodeterminació en el termini d'una legislatura. El Parlament va comptar amb una majoria de dos terços per a una consulta sobre la independència. Quatre anys després, el poble de Catalunya encara no ha estat cridat a votar de manera decisiva, tot i que ha continuat donant majories electorals per fer-ho possible i que en les enquestes es continua mostrant partidari d'un Referèndum en majories properes al vuitanta per cent.

Els ciutadans cada cop trobem més difícil d'entendre que, malgrat els resultats de les eleccions municipals, les eleccions al Parlament i les eleccions a les Corts espanyoles, el Dret d'Autodeterminació no hagi estat aplicat encara de manera resolutiva. La consulta popular sobre la independència, que es va celebrar entre 2009 i 2011, no ha trobat fins ara uns representats capaços de donar sortida a les mobilitzacions que reclamen votar lliurement sobre la independència. La celebració d'un referèndum oficial i vinculant, que ja era l'objectiu d'aquella consulta, va ser bescanviat pel 9N, un procés participatiu sense conseqüències polítiques. Malgrat que la població es va mostrar disposada a defensar els drets civils i a desobeir les suspensions del Tribunal Constitucional, el 9N va quedar reduït a una mobilització popular.

Davant de la creixent situació de col·lapse que pateix el panorama polític català i espanyol des de la celebració d'aquell procés participatiu, els sotasignats ens sentim en l'obligació d'exigir la celebració d'un referèndum on quedi clar si el poble català vol o no vol la independència. Creiem que la vida política catalana i espanyola no es normalitzaran fins que la societat catalana no exerceixi el seu dret a l'autodeterminació. També pensem que la via pactada amb l'Estat, explorada per diversos partits, s'ha mostrat estèril. No es pot utilitzar el poble espanyol per obstruir un referèndum que no li pertoca convocar, ni molt menys es pot amenaçar els catalans amb repressions pròpies d'altres èpoques que, a més, avui ja no es poden dur a terme.

Amb aquesta iniciativa, recollim una voluntat popular majoritària de valor universal, basada en la democràcia, la llibertat i el dret internacional. Considerem que la via de les eleccions plebiscitàries s'ha mostrat poc clara, poc útil i amb diversos problemes per substituir el referèndum d'autodeterminació. També creiem que és imprescindible decidir el futur polític del país abans d'aprovar una constitució en referèndum, per tal que no es deteriori l'expressió lliure de la voluntat popular condicionant la independència al vot favorable a un determinat text legal.

Entenem que seria un error defugir la responsabilitat de posar l'actual Parlament al servei de convocar i de celebrar un referèndum sobre la independència durant el 2017. Volem remarcar que la celebració d'un referèndum és important molt més enllà del resultat. L'autodeterminació no només resoldrà si Catalunya ha de continuar pertanyent o no a l'Estat espanyol. També resoldrà el reconeixement de Catalunya com a nació al món, i com a espai democràtic de decisió, al marge de la relació que decideixi tenir amb Espanya. El referèndum és la culminació dels esforços que aquest país ha fet des de fa tres-cents anys per recuperar la llibertat perduda per la violència.

Per adequar la nostra demanda al full de ruta que avui compta amb la majoria al Parlament proposem la següent solució:

a) Durant el 2017 s'aprovi la llei de transitorietat jurídica amb els mecanismes de transició entre l'actual legalitat espanyola i la nova legalitat de la República Catalana. I s'elabori la regulació electoral del referèndum per garantir un procés neutral, obert, i plural.

b) I que tot seguit el Parlament convoqui i celebri un referèndum d'autodeterminació per al mateix 2017, amb independència del que pugui dictaminar l'Estat Espanyol, emparat i sostingut d'acord amb tot l'ordenament jurídic internacional.

En cas de victòria del Sí el Parlament procediria a declarar formalment la independència i a informar-ne totes les nacions del món. La transitorietat jurídica entraria immediatament en vigor per a posar en marxa el nou Estat.



Primers signants:

Antoni Abat i Ninet, catedràtic de Dret Constitucional, Universitat de Copenhagen Victor Acedo, professor de lingüística, Queens' College, University of Cambridge Anna Aceiton, infermera Miquel Adam, escriptor Sergi Alcàzar, fotoperiodista Josep Maria Andreu, president del CADCI Òscar Andreu, periodista Jaume Argerich, professor d'emprenedoria, Universitat de Barcelona Ferran Armengol, professor de Dret Internacional, Universitat de Barcelona Anna Arqué, portaveu ICEC (International Commission of European Citizens) Oriol de Balanzó, periodista Manel Balcells i Díaz, ex-conseller d'Universitats i Recerca i metge Joan Baptista Giménez, ex-diputat al Parlament Antonio Baños, periodista i ex-diputat al Parlament Andreu Barnils, periodista Josep Maria Bellmunt, metge i fundador d'Ara o Mai i Catalunya diu Prou Uriel Bertran, professor d'Economia a la Universitat de Barcelona, ex-diputat al Parlament Ricard Biel, escriptor i traductor Joan Bleda, regidor de Sant Adrià del Besòs Glòria Bonet, productora audiovisual Jordi Borràs, fotoperiodista Jordi Cabré, escriptor Núria Cadenas, escriptora Núria Campanera, activista social Josep Lluís Carod-Rovira, escriptor i polític Mireia Carulla, dissenyadora d'interiors Marc Cassany, ex-President FNEC (Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya) Toni Castellà, diputat al Parlament Joan Costa i Font, professor d'Economia, London School of Economics Sergi Cristóbal, politòleg Toni Duran, President PDS (Promoció i desenvolupament social) Marina Espasa, escriptora Josep Maria Esquerda, ex-Senador David Fernàndez, periodista i ex-diputat al Parlament David Folch, Farmacèutic Enric Folch, Economista Montserrat Forcadell, lingüista i professora UB Albert Forns, periodista, escriptor i poeta Tomás Fuentes, periodista Marc Gafarot, consultor polític Coque García, regidor de l'Ajuntament de L'Hospitalet Raül Garrigasait, editor i traductor Marçal Girbau, Plataforma per la Llengua Jordi Graupera,professor de Filosofia New York University Bernat Graupera, advocat Rubèn Guilanyà, advocat Charlie Hernández, filòleg hispànic Gerard Horta, professor Antropologia Social UB i membre Coordinadora Obrera Sindical Assumpció Laïlla, diputada al Parlament Dani Laspra, advocat especialista en resolució de conflictes Pau Llonch, periodista i ex-portaveu PAH de Sabadell Albert Lloreta, productor audiovisual Adam Majó, exregidor de Manresa Oriol Malet, il·lustrador Bernat Mallén, economista i ex-president FNEC Roger Mallola, enginyer de camins Manel Manzanas, professional de TV3 Marc Martí, growth hacker Marc Martínez, actor Xavier Martínez Gil, economista i doctor en dret tributari Roger Mas, músic Òscar Mascarilla, professor titular d'Economia Universitat de Barcelona Pau Miserachs, advocat i President del Grup d'Estudis Polítics Joaquim Monclús, historiador i escriptor Josep Montmany, economista Lluís Mosella, doctor en Economia per Harvard University Jordi Muñoz, doctor en Ciència Política, investigador Ramón y Cajal, Universitat de Barcelona Arnau Padró, Enginyer informàtic Elisenda Paluzie, professora titular d'Economia, Universitat de Barcelona Josep Pedrals, poeta i rapsode Guillem Pérez Sanchez, responsable de transferència de coneixement de Centre de Recerca Matemàtica (CRM) i Institut d'investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) Clara Ponsatí, catedràtica d'Economia, University of Saint Andrews Carles Prats, diputat al Parlament Arturo Puente, periodista Adrià Pujol, escriptor Andreu Pujol, historiador i periodista Pere Joan Pujol, president de la Xarxa d'Ateneus Anna Punsoda, periodista i filòsofa Carles Riera, sociòleg i ex-president del CIEMEN Aida Rodríguez, filòsofa del dret José Rodríguez, webmaster i expert en comunicació Carles Rojas, economista Pablo Romero Arroyo, coordinador de l'àmbit de drets i deures CCCC Sergi Rubió, economista i ex-President FNEC Martí Sales, escriptor i traductor Carles Sanjosé, músic Roger Sanmillán, advocat Òscar Simon, professor interí de Secundària Toni Soler, periodista Antoni Soy, professor d'Economia Aplicada, UB. Carme Teixidó, presidenta d'Ara o Mai, fundadora de Catalunya diu Prou Joan Todó Cortiella, poeta i escriptor Albert Vergés, ex-president FNEC Carme Vidal Huguet, filòloga Manel Vidal Marta Vidal, consultora en comunicació Enric Vila, escriptor Maria Vila, advocada, ex-coordinadora UPF de la FNEC, membre Drets Borja Vilallonga, doctor en Història, professor visitant a New York University Joan Vives i Solervicens, ex-President FNEC Josep Lluís de Villasante, economista Eduard Voltas, editor Josep Manel Ximenis, impulsor 1a consulta sob