En l’era Pujol, es deia que a Felipe Gonzalez no l’interessava que el PSC governés a la Generalitat: li anava millor un Govern de CiU, ja que aquesta podia ser un bon aliat a Madrid en cas de necessitat. Avui sembla que Zapatero també pensa que el PSOE viuria millor a Madrid si Mas governés a Barcelona. Al Congrés dels Diputats, PSOE, CiU i Coalició C En l’era Pujol, es deia que a Felipe Gonzalez no l’interessava que el PSC governés a la Generalitat: li anava millor un Govern de CiU, ja que aquesta podia ser un bon aliat a Madrid en cas de necessitat. Avui sembla que Zapatero també pensa que el PSOE viuria millor a Madrid si Mas governés a Barcelona. Al Congrés dels Diputats, PSOE, CiU i Coalició Canària sumen 177 escons, la majoria absoluta, i Zapatero preferiria governar amb el suport d’aquests grups que no pas amb el d’ERC i IU. Però mentre a Barcelona governi el tripartit, el PSOE no pot trencar l’status quo actual. Per això els passadissos van plens de rumors sobre un futur Govern socioconvergent a Barcelona, després de les properes eleccions. Si els alemanys han fet la gran coalició, per què no els catalans? Un dels punts que diuen que han pactat PSOE i CIU és que Pasqual Maragall no serà candidat a les properes eleccions. A canvi, CiU acceptaria les rebaixes de l’Estatut, sempre i quan surti una criatura presentable. Un pacte de govern entre PSC i CiU seria legítim. Però seria inacceptable que l’Estatut fos un dels elements del mercadeig de la política conjuntural. Si el 2006 en tenim un de nou, l’Estatut de 1979 haurà durat 27 anys. Tota una generació. Seguint la sèrie, el nou estatut podria durar fins al 2033. Per això convé que els negociadors catalans tinguin present que, o bé el nou Estatut fa un pas endavant substancial, o val més retirar-lo. Gastar la carta del nou Estatut per quatre competències menors i quatre quartos seria una irresponsabilitat històrica. I que els nostres polítics no oblidin que Euskadi es prepara per fer un salt qualitatiu. Si acceptem rebaixes a l’Estatut, d’aquí a uns mesos ens podria caure la baba veient les concessions que es poden aconseguir de l’Estat quan es manté una posició de fermesa. El 1978, la fermesa del PNB va donar uns fruits molt diferents als que es van aconseguir a Catalunya. Apliquem la lliçó que hi vam aprendre.
