Un dels fets paradoxals de la lectura de molts diaris és que com més en llegeixes més dubtes tens. Si llegeixes només un diari, ho tens tot molt clar: saps el que afirma l’esmentat mitjà de comunicació. El problema comença quan en llegeixes més d’un i comencen a aparèixer contradiccions entre el que afirma un diari (o uns diaris) i el que afirma un altre (o uns altres). Aleshores es produeix aquest fenomen paradoxal: com més informació has llegit, menys saps. La detenció d’Ainhoa Adin és un d’aquests casos.

Tot plegat implica que el lector/la lectora ha de fer un sobreesforç per tal de contrastar les informacions que llegeix. Òbviament, la gran majoria dels lectors i lectores no es planteja que la informació que reben pot tenir molts ítems erronis ni tenen temps per verificar la certesa del que llegeixen.

En aquest article volem analitzar els errors factuals que tenen a veure amb les dades biogràfiques de la detinguda. En un article posterior analitzarem els errors factuals, d’interpretació o discursius sobre la presumpta relació d’aquesta persona amb ETA.

1. Quants anys té Ainhoa Adin: 35, 36 o 38?

Trenta-sis diaris esmenten l’edat d’Ainhoa Adín, però no hi ha una coincidència generalitzada amb els anys que té. Així, surten tres dades: 35, 36 i 38 anys. És obvi que dues dades estan equivocades.

 El web www.foro.policial.es afirma que Adin va néixer el 22 d’octubre de 1972, però com que confon el lloc de naixement no és segur que la dada sigui fiable. Tot i això, coincideix amb la que proporcionen set diaris, que afirmen que va néixer l’octubre de 1972. Aquesta coincidència permet creure que va néixer el mes i l’any que diuen el web i els diaris. Per tant, atès que Adin va ser detinguda el 29 de febrer de 2008, aleshores Ainhoa Adin tenia 35 anys.

Si anem a les dades, 23 diaris afirmen que té 35 anys, 2 diuen que en té 36 i 11 que en té 38. Com es pot veure, 13 diaris no encerten l’edat d’Ainhoa Adin, és a dir, més del 36% per cent. És increïble que en una dada com aquesta, objectiva, hi hagi aquest desgavell.

2. On va néixer: Donosti o Irun?

 Si amb l’edat d’Ainhoa Adin hi ha un bon desgavell, ara n’hi ha menys, però també n’hi ha. Cinc diaris afirmen que va néixer a Donosti mentre que tretze afirmen que va néixer a Irun.

 Per veure qui té raó podem recórrer als diaris bascos. Els dos que hem treballat (Diario Vasco i El Correo) afirmen que va néixer a Irun. A més, Berria i Gara també afirmen el mateix. Gara, a més, dedica una notícia a una reunió que van convocar membres de l’esquerra abertzale d’Irun per informar sobre la detenció d’Adin.

Per tant, hi ha cinc diaris que s’equivoquen en l’atribució del lloc de naixement d’Ainhoa Adin. Cal dir que hi ha un diari que quadra el cercle ja que afirma que va néixer alhora a Donosti i a Irun. Diario de Mallorca escriu el següent:

Fuentes del Ministerio del Interior explicaron que el arresto de Adín, nacida en octubre de 1972 en San Sebastián, se produjo en cumplimiento de una orden dictada por la jueza antiterrorista parisiense Laurence Le Vert. Adín Jáuregui, nacida en Irún en 1972, fue trasladada a la comisaría de Bayona, donde se encuentra bajo arresto, precisaron fuentes próximas a la investigación.

Com es pot comprovar, Adin va néixer a dos llocs diferents. S’ha d’atribuir l’error al fet de treballar amb dues fonts d’informació, dues agències de notícies (EFE i Europa Press).

Com es pot comprovar, Adin va néixer a dos llocs diferents. S’ha d’atribuir l’error al fet de treballar amb dues fonts d’informació, dues agències de notícies (EFE i Europa Press).

3. Quants fills té Ainhoa Adin: dos o tres?

Nou diaris que parlen sobre el nombre de fills que té Ainhoa Adin diuen que en té tres (d’un, de dos i de quatre anys). Només El País, el paradigma de la informació seriosa, diu que en té dos.

 En aquest cas és molt senzill arribar a la conclusió que Ainhoa Adin té tres fills.

4. Quina relació té Ainhoa Adín amb Xabier Irastorza Dorronsorro: esposa o cunyada?

 Nou diaris afirmen que Adin és l’esposa d’Irastorza mentre que quatre diuen que n’és la cunyada. Una de les dues possibilitats, que sigui la dona de Xabier Irastorza o bé que en sigui la cunyada, és falsa. A més a més, hi ha una tercera opció: que les dues siguin falses.

En primer lloc, Irastorza fou detingut a Hendaia l’1 d’agost de 2002 per presumpta pertinença al comando Ibarla. Posteriorment, el maig de 2003, el Tribunal d’Apel·lació de Pau va denegar la demanda d’extradició presentada per les autoritats espanyoles contra quatre persones i en va ordenar l’alliberament. Anys més tard, el 13 de març de 2007, va tornar a ser detingut per la gendarmeria i fou lliurat el 3 d’agost a l’Audiència Nacional, que el va empresonar per suposada pertinença a ETA, en concret, per considerar-lo presumpte membre del comando Ibarla. Posteriorment, però, el 13 de desembre va ser alliberat després de pagar una fiança de 6.000 euros. Així doncs, i atès que cap diari no diu que Adin i Irastorza estiguin separats ni que no visquin junts, s’ha de suposar que conviuen a la mateixa casa.

En segon lloc, cap diari no fa referència al fet que Irastorza, l’home amb qui està casat la detinguda, fos a la casa en el moment de la detenció ni al fet que n’hagués sortit o que encara no hi hagués arribat. Així doncs, cap diari no fa referència a la presència o a l’absència momentània d’Irastorza. Atesa la rellevància d’aquesta informació, una presumpta etarra que viu amb una persona que ha estat detinguda i empresonada després que el fiscal de l’Audiencia Nacional l’acusés de pertànyer al comando Ibarla, comando que presumptament va matar tres persones, és molt important que en cap moment no s’hi faci referència.

En tercer lloc, Gara afirma el 13 de febrer de 2008 que:

«La Policía francesa detiene en Hendaya a Ainhoa Adin, una de las más buscadas en España», se podía leer en base a informaciones del Gobierno español. Se afirmó [els mèdia espanyols] que Adin estaba «huida» desde marzo de 2001, además de presentar como prueba que era la «pareja del etarra Irastorza Dorronsoro, que formaba parte de un comando creado en 1994», cosa que no es cierta.

 La redacció del final de la citació no és gaire clara, però s’ha d’interpretar que el relatiu neutre fa referència a la idea que Adin era la dona de Irastorza, afirmació que Gara presenta com a falsa.

En resum, tot plegat permet arribar a la conclusió que Adin no és l’esposa d’Irastorza. Quant a la informació que són cunyats, no estem en disposició de dir-ne res en concret per manca de dades.

  5. Conclusió Un fet sorprenent a l’hora d’analitzar aquesta notícia és l’enorme confusió que envolta Ainhoa Adin. En conseqüència, cal plantejar-se la fiabilitat del que hem llegit sobre les dades biogràfiques d’aquesta persona.

Som conscients que aquest cas és extrem. Tanmateix, serveix per reflexionar sobre quina mena d’informació donen els mèdia, sobretot, quan aquesta informació està relacionada amb ETA.

El que sorprèn més és la manca de contrast que traspua tot plegat. Les dades que hem analitzat no són tan difícils de verificar. El problema no és teòric ni pràctic, sinó mental: cal anar a contrastar la informació amb una gent, persones relacionades amb l’esquerra abertzale, que no és fiable per ser qui és.

 Cal tenir en compte, però, d’altres circumstàncies. Les rutines periodístiques i les presses dels professinals de la informació fan que no consultin les dades de què disposen o poden buscar (encara que sigui per internet), A tot això cal afegir-hi un altre aspecte cabdal per entendre tot plegat com ara la fiabilitat de què gaudeixen les fonts policials i ministerials. Aquesta fiabilitat fa que els periodistes gairebé mai no contrastin la informació que reben per aquests canals.