La història de l’antifranquisme té els seus referents, un d’ells és sense cap mena de dubte Antoni Gutiérrez Diaz, conegut per tothom com el Guti. Gutiérrez Diaz és el dirigent comunista que més va lluitar per aconseguir la unitat de les diverses forces antifranquistes a Catalunya i juntament amb Josep Benet, Andreu Abelló, Joan Ravantós i Jordi Carbonell foren l’estat major que va fer possible l’Assemblea de Catalunya. L’any 1953 va ser detingut per primera vegada i l’any 1959 va ingressar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Tres anys més tard, l’any 1962, va ser arrestat per segona vegada. Aquest cop el van sotmetre a un consell de guerra per el qual al van condemnar a vuit anys de presó. D’aquests vuit anys en va complir tres al penal de Burgos, un dels més durs del règim franquista. El 1977 va ser escollit secretari general del PSUC, renunciant quatre anys més tard. L’any 1982 recupera el càrrec i l’ocupa fins l’any 1986. En el terreny institucional el Guti va ser conseller de la Generalitat provisional presidida pel president Tarradellas. Després, va passar al Parlament de Catalunya i al juny de 1987 va ser elegit diputat pel Parlament Europeu del que va arribar-ne a ser vicepresident entre els anys 1994 al 1999. En els últims anys, Gutierrez Diaz ha actuat amb una certa llibertat de pensament dins d’ICV, fent una tasca de sensibilització i pedagogia política a tots els fòrums que li ho demanaven. Precisament, durant una intervenció a Galícia ha estat on ha patit una afecció cardiorespiratòria que el manté hospitalitzat en un hospital gallec en coma irreversible.
