Aquesta setmana hem inaugurat una nova secció a Tribuna, en collaboració amb l’Associació Conèixer Catalunya, per difondre fets rellevants de la història de Catalunya, però també del País Valencià i les Illes. Cada dia, de dilluns a divendres, hi trobareu una pinzellada. El 1674, durant la Guerra d’Holanda (1672-1678), en q Aquesta setmana hem inaugurat una nova secció a Tribuna, en collaboració amb l’Associació Conèixer Catalunya, per difondre fets rellevants de la història de Catalunya, però també del País Valencià i les Illes. Cada dia, de dilluns a divendres, hi trobareu una pinzellada. El 1674, durant la Guerra d’Holanda (1672-1678), en què s’enfrontaren França i Espanya, uns quants nobles del Conflent planejaren lliurar Vilafranca, plaça clau de la vall de la Tet i de la carretera de Puigcerdà a Perpinyà, a les tropes del virrei de Catalunya. La conspiració fracassà perquè alguns dels conjurats fugiren al Principat després que l’intendent del Rosselló, sospitant la conxorxa, fes reforçar la guarnició de Vilafranca. Poc després, la descoberta d’una altra conspiració per lliurar Perpinyà al virrei de Catalunya va provocar una nova onada repressiva. A la Catalunya Nord hi havia un sector disposat a lluitar contra França; ara bé, el 1668, sometents del Conflent defensaren Vilafranca de l’atac de les tropes espanyoles; el 1673, molts nobles foren favorables a la creació d’un regiment rossellonès de cavalleria dins de l’exèrcit francès; a aquest regiment, també s’hi afegiren catalans del Principat; el 1675, les autoritats franceses no tingueren cap problema per reclutar regiments de miquelets al Rosselló. De fet és lògic, durant la Guerra dels Segadors un sector important havia estat partidari d’incorporar Catalunya a França; per altra banda, després de la rendició de Barcelona a Felip IV (1652), el Rosselló esdevingué el refugi de catalans pro-francesos de tot arreu de Catalunya, com ho fou, per exemple, Francesc de Segarra; a més, molts rossellonesos pro-hispànics fugiren cap a les contrades alienes al domini francès. Per saber-ne més: Sales, Núria Els segles de la decadència (segles XVI-XVIII) Barcelona, Edicions 62, 2002 (Història de Catalunya, dirigida per Pierre Vilar, 4) Xavier Deulonder / historiacatalunya@accat.org
