Benvolguts lectors de la crònica brunetaire, avui el cronista retorna a l’activitat després de jorns d’obligatòria absència per raons familiars. Mentre he estat absent, l’activitat brunetística ha fet un pic màxim i la muntanya de fems i bilis amenaça ja de convertir-se en un allau, estil Pinatubo, infectant arreu de “txapapo Benvolguts lectors de la crònica brunetaire, avui el cronista retorna a l’activitat després de jorns d’obligatòria absència per raons familiars. Mentre he estat absent, l’activitat brunetística ha fet un pic màxim i la muntanya de fems i bilis amenaça ja de convertir-se en un allau, estil Pinatubo, infectant arreu de “txapapote” mediàtic. Avui, un dels diaris del senyor Lara, “La Razón” (com diuen en castellà “dime de qué presumes...”) s’emporta per davant tothom. L’inefable Ussía, adalid de la llibertat de premsa, exemplifica a l’article Los matones aquell vell exercici tergiversador de presentar el món al revés. L’article comenta l’incident de tots conegut, entre cutre i esperpèntic, dels cinc militants de les JERC plantats davant de la COPE vestits de carnestoltes laic. Cinc joves pacíficament encadenats, a l’estil Colom, als quals els hooligans de la COPE els van dir de tot menys “guapos”, entre empenta i empenta i que la policia va haver-se d’endur per evitar mals majors (amb les cadenes tretes?). Doncs bé, el senyor Ussía avui explica això mateix, amb algun matís: “...al llegar a la COPE me sorprendió una numerosa cola de gente normal y pacífica que aguardaba su turno para firmar su adhesión a la cadena, amenazada por los fascistas del pensamiento único”. Els “fascistas” és clar, eren els xavals de les JERC que aguantaven la pancarta. Segueix: “seis mamarrachos uniformados con caretas y monos amarillos se habían encadenado mostrando una pancarta (...) comenté con Jiménez Losantos lo que harían a seis defensores de la Constitución en Barcelona. Los hubieran apaleado. Pero aquí la buena gente de la calle no les hizo apenas caso.”. Després es queixa de l’aparició dels diputats Tardà i Puig, comentant que “estos de ERC no tienen aspecto de ser escrupulosos con el aseo diario”. És clar que el senyor Ussía exerceix la llibertat d’expressió, però també que la veracitat del que diu i el respecte als demés l’importen moltíssim, com a la COPE. Per reforçar-lo a la columna del costat, a la mateixa plana, trobem l’insuperable Alejo. Tot un personatge. El cronista recorda un debat electoral en què al llavors candidat del PP a Catalunya el President Pujol li va demanar que deixés “de fer el pallasso”, i ell va callar per la resta del debat un cop descoberta la seva principal vocació. Es veu però, que com que escrivint ningú et replica, s’embala i ens recorda que “el Estatuto catalán actúa como ariete de ETA, y parece ocioso recordar que la entrevista de Perpiñán no se celebró para hablar del tiempo (...) a los impulsores del nuevo Estatuto catalán, la sombra de la serpiente cobija todos y cada uno de sus corrosivos preceptos”. Tenint en compte que a la ponència de redacció de l’Estatut hi havia diputats del PP i que el senyor Piqué es va fer la foto igual, després de votar en contra, resulta que segons l’Alejo ETA i el PP, com a “impulsores”, estan en connivència (almenys en els desacords). Potser es coordinaven amb “la banda” a través dels infiltrats?
