Barcelona · Seguint la tradició iniciada per Valentí Almirall el 1880, amb el Primer Congrés Catalanista on es volia recollir totes les famílies del catalanisme per acordar un programa comú, diversos sectors del catalanisme parlamentari sobiranista han recuperat la via amb el Tercer Congrés Catalanista. Tot i la poca presència que ha aconseguit als grans mitjans de comunicació, la iniciativa del patriota Josep Espar i Picó, aplega entre els seus congressistes Herbert Barrera, Pascual Maragall, Jordi Pujol i Joan Rigol, entre molts d'altres polítics i representants de la societat civil catalanista. D'altra banda, sectors del centre i de l'esquerra catalanista n'han criticat la falta de transversalitat en el conjunt dels participants i s'han mostrat recelosos de la seva eficàcia degut a la multitud d'iniciatives en el món polític català.


El Tercer Congrés Catalanista va arrencar el desembre. La secció inaugural va ser el 17 de gener i la primera sessió de treball es va celebrar el cap de setmana passat. Clourà la tardor vinent amb la presentació de les conclusions al Parlament. La seva voluntat és "revisar les pautes existents per, posteriorment, proposar alternatives i respostes als reptes que s'han generat al llarg d'aquests darrers anys" al voltant dels següents eixos: "unitat, transversalitat, joventut, terres de parla catalana, Europa, societat i valors, cultura i llengua, economia i innovació, territori i medi ambient, immigració, el dret a decidir i actualització".


En el manifest destaquen que: "Ens afecten nous problemes d'àmbit europeu i mundial, immersos com estem en un món globalitzat i en xarxa, que ens plantegen nous reptes i enormes oportunitats de ser presents en el món amb les nostres aportacions i intercanvis. També en aquest sentit, continuem tenint la necessitat d'enfortir els nostres components identitaris i les nostres estructures de poder"... "s per tot això que considerem que aquest és un moment idoni per a endegar una reflexió catalanista de gran abast. Hem de pensar  no tan sols en el nostre poble, sinó també en les relacions amb els altres pobles germans, amb qui compartim una cultura i llengua multisecular, incloent-hi la vinculació amb les terres d'Oc, sense oblidar les  comunitats i cultures  hispàniques que conviuen a la península ibèrica, i tots els estats que constitueixen la Unió Europea."


En conclusió, sigui des del Tercer Congrés Catalanista o des d'un nou Congrés de la Cultura Catalana, caldria que per evitar futures frustracions buscar el consens, sumar personalitats, per repensar i reformular el catalanisme en un context globalitzat i cada cop més europeu.