Alguna cosa es mou en el municipalisme, i ho fa en la direcció de la sobirania. La irrupció de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) –una formació netament independentista i rupturista- a l’escenari local en els passades eleccions, triplicant el seu nombre de regidors i trencant així el caràcter anecdòtic que tenia fins aleshores, va ser un primer avís. Ara, més de 60 alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores de formacions com CiU, ERC i ICV han fet el pas i han decidit començar a donar forma a una futura assemblea de càrrecs electes pel dret de decidir.
Ho han fet arran d’una proposta que va llençar l’Entesa pel Progrés Municipal (EPM) a la seva darrera Assemblea Nacional i en què ha estat treballant i fent contactes en els darrers dos mesos. De moment, i quan encara ressonen els efectes de la marxa sobiranista de l’1-D, aquest dimarts han presentat un manifest pel dret de decidir davant la seu del Parlament de Catalunya.
Entre d’altres punts, els signants es comprometen a “contribuir a generar un clima d’opinió favorable al dret de decidir al si del municipalisme català”, a “realitzar activitats d’afirmació nacional i democràtica adreçades al conjunt de la ciutadania”, a “fomentar dinàmiques obertes, participatives, socialment integradores i individualment respectuoses en el procés d’avenç cap a l’exercici del dret de decidir”, a “emplaçar activament les administracions locals superiors i el Parlament de Catalunya per tal que es duguin a terme les iniciatives necessàries per reconèixer institucionalment el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur”.
El president de l’EPM, Jordi Fàbrega, ha explicat a Tribuna Catalana que es tracta d’una iniciativa “a títol individual, és a dir, amb la voluntat de superar el marc dels partits polítics i oberta a tots els càrrecs electes”, amb l’objectiu de “sumar esforços i no restar”. Fàbrega, que ha reconegut que no s’esperaven una resposta tan positiva d’entrada, ha anunciat la intenció de celebrar, cap al mes de maig o juny, una assemblea constituent que serveixi per articular i donar consistència a aquesta voluntat. Ara, el repte és el d’anar sumant adhesions, cosa que es pot fer a través del web http://www.decidim.cat.
Entre les que podrien arribar hi ha les de regidors i regidores de la CUP, amb qui Fàbrega ha explicat que “hi ha hagut contactes però que encara no s’han materialitzat”. I és que entre els Principis Polítics d’aquesta formació que es van redactar fa nou anys hi ha el “compromís de potenciar i donar contingut polític a l’Assemblea de Regidors dels Països Catalans, com a futur òrgan de sobirania popular”, entenent que “més enllà dels impediments legals, els Països Catalans no poden articular-se des de dalt cap baix sinó que cal fer-ho des de sota, des de la base. I a nivell institucional, la base són els ajuntaments”.
Sobre aquest assumpte, el membre del Secretariat Nacional i regidor de Torà, Josep Anton Vilalta, recorda en aquest article que “la creació d’una Assemblea d’Electes Municipals era una proposta que durant anys només feia seva la CUP i ara comencen a assumir-la sectors municipalistes d’alguns partits del sistema”. En declaracions a Tribuna Catalana, Vilalta s'ha mostrat prudent, "a l'espera de conèixer amb més profunditat el projecte, més enllà del manifest". Tot i veure-ho, a títol individual, "amb bons ulls", ha remarcat que, en cas de prosperar, "hi ha coses que han de quedar molt clares, com són l'autodeterminació i els Països Catalans com a marc territorial". /FOTO: ACN.
