Palma·Tribuna Mallorca ·
El 17 d'abril, divendres de la setmana que ve, Unió Mallorquina farà a Manacor un congrés extraordinari, imprevist i no programat, però absolutament necessari per a la formació, més tocada que mai pels casos de corrupció d'aquest darrer mir any.
Tanmateix, tots els sotracs -que han deixat el partit fora del poder per primera vegada en quasi vint anys- han servit també per "fer net", d'una manera realment dràstica, de la vella guàrdia, i deixar el camí lliure al nou president Josep Melià, que ara té el poder absolut per poder dirigir la formació cap a una força de centre nacionalista i amb voluntat majoritària.
En efecte, els missatges apareguts els darrers dies a la premsa mostren que la nova UM comença a assumir una sèrie de compromisos que l'allunyen del missatge tradicional de la "subhasta" que havia mantengut des de feia anys. El primer, i molt clar, és que el partit de Melià no pactarà amb qui vulgui derogar el Decret de Mínims, una advertència claríssima al PP de Bauzá i Delgado, i que per tant, deixa en teòricament impossible un pacte de govern entre les dues formacions -cosa que, a un any vista de les eleccions, no havia passat mai-. s, però, aquesta fermesa, el que molts nacionalistes esperaven d'UM, i que, a la fí, pareix que el partit està disposada a assumir.
Això s'entronca en el "contracte polític amb Mallorca" que Melià pretén que el congrés de dia 17 aprovi, i que passa, sobretot, per abandonar les pràctiques clientelars i amiguistes que durant anys tothom ha indentificat amb la manera de fer de Maria Antònia Munar -ara processada per corrupció-. Així ho recull avui el Diari de Balears, que a més detalla els quatre punts d'aquest contracte: més participació, més transparència, més proximitat i més control. Aquest punt significa que el partit implamentarà un "manual de bones pràctiques", un codi de conducta dels seus càrrecs per evitar casos de corrupció com els dels darrers temps, i quan tan tocat han deixat el partit. Lluny de la corrupció i de l'espanyolisme, sense renunciar al seu espai polític, UM s'allunya d'un PP que presenta, com a "renovació", una junta conformada per espanyolistes recalcitrants i imputats per corruptes de l'època de Matas (Cardona, Font), i camina, a la fí, cap a la creació, de veres, d'una força capaç de plantejar un model de país des d'una posició ideològica de centra-dreta.
