Barcelona · La sociovergència ja ha dit que s'oposarà a tirar endavant la proposició de llei sobre la independència que va presentar la setmana passada Solidaritat Catalana i que aquest dimarts ha aprovat la Mesa del Parlament. No és cap novetat, però el simple debat que faran els diputats sobre la proposició obligarà als partits a posicionar-se de nou, amb la contundència i simplicitat del vot a favor o en contra, sense subterfugis ni grans paraules buides de contingut.

En aquest sentit, SI està complint, de moment, el que va prometre: fer de corcó evidenciant les contradiccions nacionals de CiU i baldant perquè la independència no deixi de marcar l'agenda política catalana. Caldrà veure si la formació podrà aguantar tota la legislatura explotant aquesta fórmula monotemàtica però, de moment, poques són les veus que continuen acusant a SI de ser un submarí convergent: la bel·ligerància mostrada envers la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, apunten al sentit contrari.

El PSC, per començar, ja ha quedat retratat des de la Mesa, en què els seus representants van votar contra de l'admissió de la proposta al Ple, entrant en valoracions polítiques abans d'hora i mostrant el seu temor a debatre sobre la independència. Una decisió que ha valgut les crítiques d'Alfons López Tena, que ha titllat d'"incompetents, ignorants i delinqüents" als grups parlamentaris del PSC i PPC, i ha afirmat que "la fracció espanyola" de la Mesa no té en compte que el Tribunal Constitucional permet la tramitació de la proposició de llei.

CiU, per la seva banda, no ha rebutjat l'admissió, encara que els convergents saben que els esperarà un Ple incòmode en què SI i ERC, que ja ha dit que sí que hi votarà a favor, atacaran amb tota la seva artilleria a la federació. Remetre's al dret a decidir en finançament i infraestructures, i dir que ells no es posen cap límit però que el país encara no està preparat seran els principals arguments de CiU. Un discurs que ja poden anar amortitzant perquè el 2012, un cop el govern espanyol -sigui del PP o del PSOE- tanqui la porta al pacte fiscal de Mas, s'hauran acabat les excuses.