Barcelona · Entre molts altres preceptes que el TC ha deixat sota interpretació pròpia. Qualsevol lectura benvolent que es faci de la mutilació estatutària és, com a mínim, cínica. D'entrada, un dels 27 articles que el tribunal deixa sota interpretació conclou que el català no pot ser l'única llengua vehicular en l'ensenyament a Catalunya. La resolució, a més, matisa el castellà "no pot deixar de ser també llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament".

L'alt tribunal ha conclòs que l'Estatut "exclou" el castellà dels drets lingüístics perquè el text "omet en la seva literalitat" cap referència a la llengua castellana com a llengua docent, una funció que certament no pertoca a l'Estatut català i que, a més, ja es troba representada al text legal de la Constitució espanyola. Així doncs, el TC retalla la immersió lingüística, una fita aconseguida al llarg dels anys de democràcia per tal d'assegurar l'ensenyament en castellà.

Pel que fa la nomenclatura de país que l'Estatut recull a les seves pàgines, el TC ha conclòs, com era de preveure, que no accepta els termes "nació" i "realitat nacional" que apareixen al preàmbul del text legal "perquè els manca eficàcia jurídica interpretativa i poden originar equívocs i controvèrsies en l'ordre propi de la raó política". A l'alt tribunal espanyol no li agraden les nomenclatures que assegurin la realitat catalana, política i social, però tampoc no contempla que hi puguin haver a l'Estatut referències als drets històrics per "manca eficàcia jurídica interpretativa", un argument usat lliurement i abundant per tota la sentència per tal de justificar postures aberrants que limitin a parer del TC el poder de Catalunya.

Precisament sobre la participació de la Generalitat en decisions polítiques conjuntes amb l'Estat espanyol, el tribunal ha exclòs el poder de la institució catalana en aquells organismes que duguin a terme decisions conjuntes amb l'Estat espanyol. A partir d'ara, doncs, el paper de la Generalitat haurà de ser "regulat" per les lleis de l'Estat i no podrà mai "menyscabar" o reduir les competències estatals. De fet, només se li permet un paper testimonial a la Generalitat catalana: participar únicament en "òrgans de consulta i assessorament".

Respecte a les competències sobre justícia a Catalunya, el TC nomena de manera reiterada i malaltissa la Llei orgànica del poder judicial com a norma que li correspon determinar finalment les competències en aquest àmbit, de la mateixa manera com també ha resolt que el Parlament no podrà regular la llei de vegueries, la norma per la qual es determinen els límits provincials. Finalment, la sentència ha dictaminat que la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat no té la capacitat de decidir de manera exclusiva sobre el finançament de Catalunya. Aquesta decisió li pertoca, a partir d'aquesta tisorada, a l'Estat espanyol, el qual la sentència repeteix de manera obstinada que compta amb l'última paraula a l'hora de decidir sobre el finançament.