En ple debat sobre un possible canvi o ampliació de les aliances del Govern de Zapatero, a Catalunya, dos mitjans de comunicació han intensificat una campanya que ja havia començat un temps abans. Els diaris El País i la Vanguardia llançaven ahir dos atacs directes al tripartit català, i més en contret a un del socis, ERC, i al mateix president de l En ple debat sobre un possible canvi o ampliació de les aliances del Govern de Zapatero, a Catalunya, dos mitjans de comunicació han intensificat una campanya que ja havia començat un temps abans. Els diaris El País i la Vanguardia llançaven ahir dos atacs directes al tripartit català, i més en contret a un del socis, ERC, i al mateix president de la Generalitat. El País, sostenia, en el seu editorial titulat Un soci perillós, que Rodríguez Zapatero “n’està tip de les plantades –en referència als actes de la Constitució- i altres inconveniències provocades pels d’ERC”. Amb aquesta deducció, que Zapatero no ha fet mai almenys en públic, el diari aprofita per carregar fort contra Carod-Rovira, i assegura que “Zapatero segurament n’està fart que Carod li digui que si no fa el que li diu, el Govern tindrà els dies comptats”. Aquest argument és exactament el mateix que repeteix una i altra vegada la Brunete mediàtica, i que se sàpiga, El País no forma part d’aquest aparell. L’editorial va més enllà, i assegura que l’entrada d’ERC al Govern de Catalunya “no ha servit per evolucionar cap a actituds responsables i mesurades. No ha estat així”. A continuació, més Carod, que resulta que també té la culpa que als socialistes catalans les enquestes no els vagin tan bé com esperaven, i l’editorial apella a les declaracions del líder d’ERC sobre la candidatura olímpica de Madrid com a argument. Com a final, una bala directa a la línia de flotació del tripartit, i una clara defensa d’un canvi de Govern: “L’experiència de la collaboració amb un partit que té actituds antisistema està resultant frustrant, per més que els socialistes s’abstinguin de reconèixer-ho públicament”. El mateix dia, Enric Juliana, l’home de confiança ideològica d’Antich a Madrid, escrivia per a la Vanguardia un article amb un títol demagògic: ERC té trets de la Lliga Nord. Aquest analista comença menystenint els electors d’ERC, amb l’argument que tots ells ja saben que no s’aconseguirà la independència, i tot i així, segueixen votant, i que “en la mesura que l’expressió política d’aquest desig –la independència- tintat de republicanisme, incomoda l’ordre establert, la identitat d’aquests votants es veu reforçada”. Amb aquesta base, Juliana explica quins eren els idearis de la Lliga Nord italiana, que substituïa la lluita de classes per la lluita entre territoris: “Roma lladre! Era el seu crit, el federalisme el seu programa, i la xenofòbia la seva segona identitat quan els altres partits van començar a robar-los vots”. Acte seguit, Juliana assegura que “l’actual ERC té trets de la Lliga Nord”, però per curar-se en salut, puntualitza que ERC “no és en absolut un partit xenòfob, però canalitza els mateixos anhels: protesta contra el centre, reclamació abrupta de diners, mite secessionista i desig d’anar contracorrent”.
Tant El País com la Vanguardia juguen fort la carta d’intentar dinamitar l’actual Govern, i la tècnica és en tots dos casos atacar brutalment ERC, sòcia a Catalunya i a l’Estat espanyol. Però a la vegada, és un atac al president de la Generalitat, i no pas innocent o accidental, és totalment buscat.
