A David Madí, secretari de comunicació, inventor d’enquestes, d’informes diversos i devedés, no se li pot negar ni el seu sobiranisme ni la seva voluntat de construir un espai mediàtic nacional que afavoreixi CiU. I actuant sense escrúpols, pensant en la victòria electoral de CiU i que amb una o dues legislatures d’Artur Mas al poder podria consolidar-lo, va preparar un bast projecte.
En primer lloc, “calderilla” per al diari ‘Avui’, comprar amb “or i diamants” el Grup Godó, amb supersubvencions, i regalant-li la televisió digital terrestre. Després, mitjançant la Direcció General de Mitjans Audiovisuals, durant dues legislatures va afavorir la creació de publicacions, emissores de ràdio i televisió locals afavorint el Grup 100 % de l’empresari proconvergent Jacint Mateu, que es passejava com si fos casa seva per la Direcció General de Mitjans de la Generalitat i va protegir la Fundació privada Foment de la Comunicació en Català i la Fundació Bernat Desclot. I l'última operació va ser aliar-se amb l’empresari de llarga tradició “democràtica i catalanista“, l’italià Niccola Pedrazzoli, a més de Justo Molinero, home clau de ràdio i televisió teletaxi, amb què pretenien cobrir la immigració espanyola. Aquesta i altres iniciatives a curt termini podien haver creat un potent sector audiovisual, però totes tenien un problema: que era necessari que CiU governés, i que el seu mentor, David Madí, continués al front del món mediàtic convergent. Però tota aquesta estructura ha començat a grinyolar. Primer el Tripartit, ara l’Entesa, i aquests empresaris comencen a témer que això de l’esquerra governant va per llarg. I les crisis econòmiques, les possibles vendes de publicacions, ràdios i televisions estan al caure. Caldrà que la Secretaria de Comunicació del Govern i el CAC estiguin amatents a com es fan aquestes liquidacions i aquestes vendes i si compleixen estrictament la llei i els condicionants pels quals se’ls van donar les llicències.
