Barcelona · El diputat d'ERC Joan Tardà ha presentat aquest dimecres una denuncia contra l'Estat espanyol davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans per la negativa de la Mesa del Congrés dels Diputats i del TC a tramitar preguntes i iniciatives parlamentàries sobre el rei.


La iniciativa de Tardà és una via que ja ha funcionat anteriorment, i que potser s'hauria d'utilitzar en més ocasions perquè es faci justícia -ni que sigui simbòlicament- en les múltiples vulneracions de drets que l'Estat espanyol comet a causa dels tics que arrossega del franquisme i les renúncies de la transició. De fet, Espanya ja va ser condemnada pel Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg per no investigar les suposades' tortures que l'any 1992 van patir desenes d'independentistes en l'operació neteja prèvia als Jocs Olímpics, capitanejada per Baltasar Garzón. Aleshores, el jutge restà impassible a les declaracions dels detinguts, que explicaven que les seves declaracions s'havien obtingut utilitzant mètodes com la banyera, els elèctrodes, o la tortura psicològica, entre d'altres.

Pel que fa a la denúncia actual, Tardà ha lamentat en declaracions a l'ACN que a l'any 2009 l'Estat "encara es negui a acceptar que es debati qualsevol iniciativa parlamentària que tingui qualsevol cosa a veure amb la casa reial", un fet que segons el diputat constitueix un "forat negre". Fins d'aquí sis mesos no se sabrà si l'òrgan admet a tràmit la denúncia, tot i que Tardà s'ha mostrat optimista perquè "el que passa a l'Estat no passa en cap altra monarquia parlamentària europea".

Tardà ha recordat que "la monarquia espanyola té un pecat original" que és que va ser "reinstaurada pel dictador" i el rei "va jurar els principis fonamentals del Movimiento". "Es va burlar la possibilitat que la societat espanyola pogués plebiscitar i referendar si volia o no monarquia", ha apuntat, i "això s'ha aguantat a partir d'una gran conxorxa de silencis i una impunitat que no té semblança arreu de la UE".

La querella d'ERC contra l'Estat denuncia la vulneració del dret a un procés equitatiu (previst a l'article 6 del Conveni Europeu per a la protecció dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals) tot recordant que el Constitucional sí que ha admès a tràmit peticions semblants -però no sobre el Rei- de diputats d'altres grups. De fet, Estrasburg és el darrer pas d'un procés que es va iniciar l'abril del 2007, quan Tardà va presentar al Registre del Congrés una proposició no de Llei sobre la transparència de les finances de la Casa Reial. Acompanyava la proposició no de Llei una bateria de preguntes sobre les partides dels pressupostos generals de l'Estat destinades al monarca i la seva família, els sous dels seus membres, i les seves activitats.

Però el 17 d'abril i el 8 de maig del 2007 la Mesa del Congrés va adoptar la decisió de no admetre a tràmit les preguntes i la proposició no de llei perquè "d'acord al què disposa l'article 56.3 de la Constitució, la persona del Rei és inviolable i no està subjecte a responsabilitat". En saber la sentència, Tardà va elevar la qüestió al Tribunal Constitucional adduint que s'havia vulnerat el seu dret a accedir en igualtat de condicions a les funcions públiques que són pròpies d'un càrrec electe, però el seu recurs no va ser admès a tràmit.