Barcelona · Unitat sí, però de mínims. Finalment, la proposta de resolució presentada per José Montilla per respondre a la retallada del TC inclou la ratificació del preàmbul de l'Estatut, en què es defineix Catalunya com a nació, però no va més enllà. "Estic segur que no hi ha res que representi millor el sentiment del nostre poble i que pugui concitar més consens i més unitat", ha explicat el president de la Generalitat. I de consens n'hi ha hagut -amb poc entusiasme per part de CiU i ERC, que creuen que cal anar més enllà- ja que els quatre partits que van donar suport a l'Estatut sortit del Parlament hi votaran a favor.

Però, com bé s'ha repetit durant aquesta setmana, la unitat no ha de ser una finalitat en sí mateixa sinó un mitjà per aconseguir un fi. I al 2010, després de quatre anys en què han canviat moltes coses i s'han desmuntat certs mites, cal fer un pas endavant. Després dels crits de la manifestació del 10-J, quedar-se al preàmbul de l'Estatut i la seva recargolada forma de dir que som una nació ("El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat") es queda curt.

Mas repta
En la sessió del matí del Ple extraordinari sobre la sentència del TC sobre l'Estatut, Mas ha reptat Montilla a presentar la seva resolució i s'ha compromès a donar-li suport. En l'inici de la sessió de la tarda, el president de la Generalitat ha presentat la proposta de resolució que ratifica el preàmbul. Abans de la seva reproducció, la proposta de Montilla mostra la "disconformitat amb el contingut de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat pel PP contra l'Estatut, tot respectant les institucions en que s'organitza l'estat de dret" i en "reivindicació de l'Estatut acordat entre una delegació d'aquesta cambra i les comissions constitucional del Congrés dels Diputats i del Senat". També es manifesta el compromís de les institucions catalanes a "defensar-lo íntegrament" i "extreure'n tot el potencial d'autogovern que conté".

El president de CiU, Artur Mas, ha celebrat que el president hagi "acceptat la invitació" per "desbloquejar" la situació i aconseguir una unitat, encara que ha qualificat el text de "mínim". Mas ha assegurat que la resolució proposada "no respon a les aspiracions nacionals que podem tenir alguns", tot dient que les de CiU van "bastant més enllà que aquest preàmbul". Un preàmbul, precisament, que va pactar el mateix Mas amb Zapatero. Tot i això, ha afegit que aquesta part de l'Estatut "defineix el que podríem dir els trets de la causa nacional". "Si ens ho agafem des del punt de vista del denominador comú de la causa nacional catalana àmpliament compartida per les forces catalanes, la resposta ha de ser que sí", ha dit, tot i "segurament pensar que queda curt i molt gent aspira a més que això".

Posteriorment, el president d'ERC, Joan Puigcercós, ha anunciat el vot a favor del seu grup a la proposta de Montilla després de reiterar que els republicans no seran "un obstacle a la unitat". Ara bé, ha alertat que el preàmbul de l'Estatut no dóna resposta al clam de la manifestació massiva del 10 de juliol. "Es poden trobar espais d'unitat i causa comuna, però no podem bandejar propostes de sortida a aquest atzucac", ha avisat Puigcercós, que també ha anunciat que ERC manté la proposta de resolució per iniciar un procés d'independència des del Parlament.

ERC busca forçar així CiU a concretar el seu compromís amb el dret a decidir després que Artur Mas hagi destacat la necessitat d'obrir un nou camí sense límits. Per això, ha instat a comprometre's amb la resposta al clam del 10J i a "perdre la por" a la possibilitat d'obrir un procés cap a la plena sobirania nacional.

Finalment, el president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, ha donat el ple suport del seu grup a la proposta feta per Montilla i ha remarcat que "calia una resolució el màxim d'unitària possible". Bosch ha declarat que la proposta del president té dos elements: "La disconformitat del Parlament amb la sentència i, amb el preàmbul, el gest inequívoc d'afirmació nacional i de reconeixement d'un principi bàsic com és respectar la voluntat popular". Ciutadans i PP han anunciat que hi votaran en contra.