En la recta final de l'estatut, marcada per les negociacions complexes entre les formacions polítiques i la discussió sobre un eix fonamental encara encetat de dalt a baix, el model de finançament, la societat civil continua empenyent perquè l'estatut que hagi de sortir del Parlament sigui prou potent. Una de les moltes iniciatives civils que s'han En la recta final de l'estatut, marcada per les negociacions complexes entre les formacions polítiques i la discussió sobre un eix fonamental encara encetat de dalt a baix, el model de finançament, la societat civil continua empenyent perquè l'estatut que hagi de sortir del Parlament sigui prou potent. Una de les moltes iniciatives civils que s'han creat al voltant d'aquest moment històric per al país, s'ha posat en marxa el Col·lectiu per l'Estatut que ens cal, que pretén integrar totes aquelles persones físiques i jurídiques que reclamen un estatut prou bo per al país, amb aspectes irrenunciables pel que fa al redactar del nou text que ha d'aprovar el Parlament de Catalunya.
Segons els organitzadors del Col·lectiu, aquest està integrat per ciutadans de totes les tendències, però que coincideixen en la voluntat de garantir un futur de prosperitat i de reforçament de la identitat de Catalunya. El Col·lectiu planteja quatre condicions estrictament necessàries que els partits polítics haurien de respectar. Per una banda, fer referència als drets històrics de Catalunya perduts el 1714 amb el Decret de Nova Planta, i a la seva condició de nació, i garantir que la normativa lingüística i la seva regulació sigui competència exclusiva de la Generalitat, i es fonamenti en el concepte de llengua pròpia i en l'establiment del dret i el deure de saber la llengua catalana. D'altra banda, i en referència al finançament, que sigui la Generalitat de Catalunya la que recapti tots els impostos i retorni al Govern Central els diners segons la quantitat de les inversions i serveis prestats pel propi Govern Central a Catalunya, i aporti també un cànon addicional de solidaritat, i que en cap cas l'aportació neta de Catalunya no sobrepassi el 4% del seu PIB, alhora que es garanteixi l'àmbit d'actuació de la Generalitat, de forma que el marc competencial definit per l'Estatut no pugui ésser retallat a posteriori per la legislació de l'Estat. Aquesta plataforma prepara una carta oberta per als diputats del Parlament amb aquestes peticions, a la qual els ciutadans i ciutadanes s'hi poden adherir a través del seu web.