Barcelona ·

La decisió, tot i alguns retrets com els d'Antoni Castells de la setmana passada, estava presa. L'executiva socialista formalitzava aquest dilluns el sí dels 25 diputats que té el PSC al Congrés als pressupostos generals de l'Estat. La falsa alternativa plantejada pel partit era que, tot i el reiterat incompliment en els terminis per assolir un acord pel finançament del govern espanyol, era millor aprovar els pressupostos que no pas tombar-los i fer caure Zapatero. Deixant de banda que això contradiu la idea que ha repetit Montilla que Catalunya va pel davant del govern espanyol, la qüestió és perquè els 25 indispensables diputats catalans no van pressionar en la primera votació dels pressupostos, abans del seu tràmit pel senat, per obligar al PSOE ha presentar una proposta en ferm a canvi del seu suport.

 

  
Tot i el vot positiu que donarà, el PSC, a través de Miquel Iceta, va voler deixar clar que s'han acabat els xecs en blanc pel PSOE -quants cops s'ha dit ja aquesta frase-, i que el seu suport no sortirà gratis al partit de Zapatero. Segons els socialistes catalans, si s'incompleix el termini del 31 de desembre per assolir l'acord en finançament i, una dada important que ha passat desapercebuda, "s'evidenciés que el govern espanyol no té la voluntat de complir l'Estatut", les relacions PSC-PSOE no tornaran a ser com abans. s a dir que, tot i que és cert que el to ha canviat, el partit de Montilla segueix gesticulant sense traslladar les paraules en fets, tot el contrari del que deia el seu eslògan electoral en les passades eleccions a la Generalitat. A més, aquesta clàusula sobre la voluntat del govern espanyol a complir l'Estatut pot ser equívoca, perquè pot obrir la porta a acceptar allargar el termini de l'acord si es denota una "voluntat" per part del PSOE "a complir l'Estatut".  

Les amenaces de l'executiva del PSC al govern Zapatero van ser rebudes amb certa indiferència a Madrid. Leire Pajín, fins i tot, va advertir davant l'ultimàtum que entre tots dos partits "no hi ha amenaces". A més, des de la cúpula socialista han sorgit algunes veus que opinen que els socialistes catalans haurien de dedicar-se més a buscar perquè no s'acosten a CiU en les enquestes, enlloc d'enfrontar-se al PSOE. A aquestes veus, doncs, els aniria bé saber que possiblement és la submissió permanent al PSOE el que impedeix al PSC arrencar el vol.

Montilla deia fa unes setmanes que els socialistes catalans estimaven molt a Zapatero, però que estimaven més a Catalunya. Ja és hora d'anar-ho demostrant, per Catalunya, i, fins i tot, per egoisme: si segueix la seva actitud, el PSC podria passar de nou uns quants anys a l'oposició.