L'expresident Jordi Pujol creu necessari acabar amb una plaga que afecta els catalans: el burro català. El que ha esdevingut símbol de molts catalans de multitud de sensibilitats és titllat per Pujol d'"absdurd", de ser una cosa "no seriosa". L'expresident afirma entendre "la filosofia sorneguera i en el fons displicent del burro com a símbol. Ja entenc allò de 'veus com fem escarni i finalment ens mofem d'aquesta gent tan creguda, dominadora i agressiva?'", però considera que aquesta postura "no du enlloc. Ni el símbol de Catalunya pot ser un burro ni la conyeta pot ser un arma de conscienciació de la gent". Pujol, que no proposa cap alternativa a la popular icona, considera nefast que els catalans facin servir la ironia per suportar el jou espanyol: "la ironia és una bona excusa per a la mediocritat. És a dir, ajuda a suportar situacions difícils, però també pot esterilitzar". Pujol mira cap el passat i lloa les actituds valentes que han tingut al llarg de la història personatges com Prat de la Riba, Macià, Companys o Pau Casals. No fa esment, però, de cap referent de l'actualitat, de l'era audiovisual, en què moltes vegades una imatge val més que mil paraules. De fet, importants teòrics de la comunicació catalans han apuntat, en més d'una ocasió, la necessitat que Catalunya es doti d'icones audiovisuals per presentar-se d'una manera definida davant el món. El burro català, fins ara, semblava una alternativa molt vàlida per a molts ciutadans de bona fe. Pujol acaba la seva reflexió sincerant-se: "Sé que amb aquestes ratlles fereixo els sentiments de molts catalans de bona fe", però creu que l'esbroncada és necessària per "espolsar certes actituds que en el fons són de resignació".