Barcelona · L'historiador Daniel Díaz ha escrit "El neoespanyolisme radical a Catalunya. La formació de Ciutadans-Partido de la Ciuadadanía", un llibre en què relata els factors que van desembocar en la creació de Ciutadans, partit que s'autoproclama antinacionalista tot i que porta l'espanyolisme més ranci als seus gens. L'autor arrenca l'assaig a la transició i l'acaba en les darreres eleccions del Parlament, en què la formació va aconseguir 3 escons.

 

"Què és ciutadans?". Aquesta és la pregunta que pretén respondre el llibre de Díaz, a través de l'anàlisi dels seus antecedents, el seu procés de formació, i la seva ideologia i programa. Fugint dels adjectius fàcils, l'autor fa un repàs de la història recent de Catalunya, començant per la mort de Franco, "la temptació lerrouxista", o el 'Manifiesto' dels 2.300, passant per l'etapa de Vidal-Quadras al capdavant del PP català, i acabant amb la presència de Ciutadans a les eleccions.

 

L'obra, doncs, aporta un interessant 'background' que ajuda a conformar una imatge més completa d'aquesta formació, que va començar sent un manifest 'd'intel·lectuals' com Boadella o Arcadi Espada que, sota una retòrica que apel·lava al bilingüisme i a l'antinacionalisme, s'hi amagava un discurs clarament nacionalista, però espanyol.

 

El llibre està editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, i té, abans de la introducció, una cita de Joan Fuster que resumeix l'esperit de l'obra: "El fet a destacar és aquest: en un grau important, l'actitud antinacionalista és encara un instrument del nacionalisme, d'alguns nacionalismes". No calen més paraules.